dimarts, 4 de gener de 2011

EL SENDER DE LES TAULES

Ara fa poc temps em va caure a les mans un tríptic molt interessant que descriu la Ruta de la Pedra Seca a Capçanes i que avui em decideixo a seguir. Moltes vegades el poble m’havia servit de punt d’inici o d’arribada d’algunes de les excursions que he fet per aquesta part del territori: el sender de la Fou per pujar a Llaberia; el sender dels Marmellans per visitar el Mas d’en Francisco, lloc on va néixer el Carrasclet; o bé el camí de la Serreta fins a la Miloquera transitant per la vall de la riera de Marçà..., però de construccions de pedra seca n’havia vist ben poques i el meu record es limitava a la gran quantitat de marges que anava travessant mentre recorria aquests camins.

Segons la descripció que fa el fulletó “el municipi de Capçanes se situa en una de les dues àrees amb més riquesa de construccions de pedra en sec de la comarca del Priorat. A la zona de les Taules, situada a l’est del nucli urbà, s’hi troben gran diversitat d’elements de pedra en sec: marges, barraques, sopluigs, casetes, corrals, cocons, arneres, clapers, recers i un forn calç. I tot això situat al bell mig d’una zona conreada des d’antic pels mitgers, els pagesos i jornalers més pobres que treballaven les terres menys productives.”

Avui és dia d’eclipsi parcial de sol, però caminant enfonsat pel costat de la llera de la riera entre canyissars i camps conreats de vinyes, només albiro una mica de resplendor que surt per entremig de les muntanyes que s’estenen i tanquen el curs del barranc de la Vall. El camí carreter planeja presidit per les aturonades edificacions del mas d’en Ballester i aviat trobo l’indicador del Sender de les Taules que porta, també, a la Vall del Calàs i que segueixo de pujada. Si continués endavant arribaria a Marçà i a la Miloquera, però no és l'objectiu d'avui. Ràpidament guanyo alçada per entre marges que sostenen bancals d’oliveres mentre giro la mirada per guaitar sobre la vall on s’hi destaquen, en primer terme, el poble de Capçanes i l’embassament dels Guiamets.

Deixo enrere una cisterna i, un xic és amunt, trobo el plafó informatiu del Cocó de Cal Ximo de Cama, molt proper al camí, amb el dipòsit excavat a la pedra i en bon estat de conservació. Té un revestiment de calç i s’hi troba aigua durant la major part de l’any. Una part de la llegenda del plafó em crida l’atenció quan diu: “aquests dipòsits es feien a mà, o de vegades, emprant dinamita”.


Segueixo el camí principal i trobo el plafó d’inici de la “Ruta de Casetes de Pedra Seca Les Taules”, on m’entretinc una estona llegint les indicacions:

...“Mentre anirem caminant hem d’intentar recular en el temps, quan totes les Taules es treballaven i estaven plenes de vida. La jornada de treball era molt llarga, de la sortida de sol fins que s’amagava. Cap a la tardor quan hi havia tronades, la riera baixava forta i no es podia passar. Durant molts anys el paisatge es va anar modelant, poc a poc, amb les mans dels pagesos, anant traient alzines i pedres per construir els marges que donarien forma als bancals per poder plantar i sembrar, quasi al mateix temps s’anaven aixecant les casetes, cocons i sopluigs.”...

Reprenc la marxa i m’atanso al Sopluig de ca la Roseta. Aquest tipus de construcció es feia gairebé sempre dins el marge, utilitzant les seves parets per aguantar la llinda i el sostre.


"La petita cambra s’excavava dins del terreny o s’aprofitava el desnivell que es volia guanyar. Acostumava a ser de petites dimensions i es troba per tot el terme. S’utilitzava per guardar estris del tros, mantenir l’aigua o aliments en fresc i per refugiar-se quan feia mal temps."

Més endavant em desvio uns quants metres per visitar el Raser de cal Florit, una construcció que es caracteritza perquè té dos marges que formen una raconada que queda protegida del vent de serè S’utilitzava com a assecador i com a racó per poder encendre foc quan bufava el serè. El camí continua pujant, ara més acusadament, fins arribar a la primera de les Casetes de l’obaga de cal mas d’en Francisco, construcció de planta rodona sobre una llisera de pedra.


"Per tal de quedar més compactada, la coberta s’ha omplert de terra. Es pot contemplar encara tot el seu esplendor mentre que a terra, a la dreta de la porta, hi ha gravada una data (possiblement 1834) i una creu. A pocs metres de la caseta, en direcció al barranc, hi ha una arnera."

Aquí un indicador m’assenyala que he de seguir en direcció al barranc, però consultant l’esquemàtic mapa de la ruta m’adono que més amunt em queden per visitar un parell més de construccions: la segona de les casetes de l’obaga de cal mas d’en Francisco i la caseta de la Marina, així que retorno al camí principal i el segueixo de pujada fins arribar als llocs indicats.


"Caseta de l’obaga de cal mas d’en Francisco. És una caseta de petites dimensions que té una paret recolzada en forma d’ela per tal d’arrecerar-se i protegir-se del vent. La porta d’accés és molt petita perquè l’interior estigui més resguardat."



"Caseta de ca la Marina. Aquesta construcció recolzada al marge es caracteritza perquè l’aprofita per fer de paret. Cada caseta es diferencia pel material disponible, el terreny i les dimensions de la construcció. En aquesta caseta les pedres que s’utilitzen són lloses excepcionals: planes i de grans dimensions, que permeten una construcció més fàcil. Si ens posem sobre el marge podrem contemplar el magnífic sostre que recorda la closca d’una tortuga."
 
Retorno a la primera de les casetes de l’obaga de cal mas d’en Francisco i, ara sí, segueixo un corriol rocallós senyalitzat amb fites de pedra fins arribar al Sopluig de ca l’Espardenyer. En aquesta construcció les parets i la coberta sobresurten per damunt del terreny, destacant-se l’escaló de l’entrada i la fina llosa que fa de llinda.

A partir d’aquí, el reguitzell de construccions de pedra seca que vaig trobant és un continu. Primer, la Caseta de ca la Paula; després el Forn de calç i, per últim, la Caseta de ca l’Espardenyer.

"La Caseta de ca la Paula, de planta quadrada, és de petites dimensions i amb sostre fet de pedra i terra. No és gens freqüent trobar construccions d’aquests tipus, amb la planta quadrada ni amb la paret del front ben recta. A pocs metres de la caseta hi ha les restes d’un petit sopluig o magatzem d’eines ja caigut."

"El forn de calç es troba en un terreny on la terra és escassa i la pedra molt abundant. La pedra calcària s’escalfava al forn fins que es trencava i es transformava en calç. Després es traslladava fins al poble i s’emprava per a la construcció o per pintar. D’aquesta manera el pagès treia un petit rendiment econòmic extra a l’explotació agrícola."


"Caseta de ca l’Espardenyer. En aquest cas trobem dues casetes en filera. Allò més destacat és la mida de les pedres i l’acurat treball de col·locació en els muntants de la porta de la caseta més gran. La caseta petita pot ser que servís com a magatzem. Ambdues es troben en mal estat de conservació, potser degut a la dimensió i pes de les pedres que es van utilitzar."

Abandono l’indret i continuo endavant seguint el corriol que em porta al conjunt d’edificacions de ca l’Arengada. Havia llegit que aquest era el lloc de la ruta on es donava la concentració més important de construccions: un parell de casetes, un corral, diverses arneres, una quadra, un cocó doble, un sopluig, bancals amargenats... Realment és un indret espectacular pels amants de l’art de la pedra en sec, encara que pels que no ho són tant, penso que tal concentració d’elements no els pot deixar indiferents.  


"La caseta és àmplia, de teulada tradicional feta amb cairats, canyís i teula àrab, i amb una obertura en forma d’espitllera que ofereix vistes cap al poble. Probablement és la darrera construcció realitzada en aquest finca. Recolzada a aquesta caseta en trobem una altra amb sostre de terra i un marge a mode de tancament que s’utilitzava com a corral."


"En un replà proper es localitzen un parell d’arneres que no es recolzen al marge, Una de les arneres conserva l’escorça d’alzina lligada amb filferro. Una mica més amunt hi ha una altra construcció que servia de quadra per a l’animal. S’hi pot observar la coberta de cairats, ja caiguda, i la menjadora de pedra col·locada en sec."

"La caseta disposava d’un cocó per recollir l’aigua que té la peculiaritat de ser doble. Sembla ser que després de construir el primer cocó i veure que perdia aigua per una escletxa es va construir el segon. També s’observa una petita construcció que voreja la llosa o llisera des d’on capta l’aigua per abastir-lo."


"Formant part del conjunt, en els petits bancals acarats al curs de la rasa, es troba una arnera recolzada al marge, un sopluig construït amb les pedres i desnivells que ofereix el terreny, i una caseta força rústega que té la part del davant parcialment tapada de la qual se’n desconeix l’ús que se’n feia."

Després d’estar-m’hi una bona estona mirant i remirant, amunt i avall per entre marges, i disparant sense parar la càmera fotogràfica per no perdre cap detall, no veig l’hora de reprendre el camí. Però toca fer-ho i seguir la ruta que em porta, en poc temps, a la cadolleta, el sopluig i la caseta de ca la Roseta.


"La cadolleta s’utilitzava per mantenir l’aigua i els aliments frescos, mentre que el sopluig és un exemple de marge de dues cares amb acabat de pedra plana. Uns metres més avall es troba la caseta, de planta quadrada, porta amb llinda de llosa plana i un sostre amb amuntegament de grans pedres col·locades amb cert desordre."

A poca distància trobo el Cocó de cal Colom. De grans dimensions i construït utilitzant pedres grans, però irregulars, amb una contraforts que arriba fins al començament de la volta.


El deixo enrera i m’adono que estic arribant al camí principal. Però abans de trepitjar-lo passo a tocar mateix de les parets de la caseta doble.


"Es tracta d’una gran construcció, curiosa tant per la similitud de la coberta a dues grans gepes, i el gran gruix de les parets. Consta de la caseta del pagès i la de l’animal, en estances separades. L’interior destaca pel seu espai reduït i per la menjadora de l’animal."

Un cop em situo de nou al camí de les Taules el segueixo, ara de baixada, en direcció al poble de Capçanes on finalitzo aquesta interessant ruta, descansant als peus del monument al Carrasclet i pensant que aquest itinerari està a l’alçada dels que he anat fent per les construccions de pedra seca de Mont-roig del Camp, de la Capona, de Pradell, de la Fatarella, de la Vall del Flequer...

El tríptic de la ruta el trobareu a: http://www.serrallaberia.cat/senderisme.php?itine=1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada