dissabte, 4 de maig de 2013

TOLLS I GORGS

Els darrers dies del mes d’abril mes d’abril han estat molt plujosos i ens han deixat aigua a tort i a dret. En un bocí de país a voltes tan eixut no es poden deixar escapar aquestes ocasions i s’han d’aprofitar per gaudir del brogit de l’aigua corrent per les lleres de rius i barrancs i veure-la despenjar-se pels saltants que van excavant tolls i gorgs. Han estat uns “itineraris d’aigua” que m’han portat a caminar per la vora del barranc del Gorg, del riu de Siurana i del tram alt del Brugent.


El Gorg, el Gorguet i la Gorguina.
Josep Iglésies. El soliloqui de les preferències sobre les Muntanyes de Prades.

“Triem el Gorg del mas dels Frares, el qual magnifica un seguit de saltants entre grans rocs, amb el Gorguet, el Gorg pròpiament dit i la Gorguina. Les escumoses randes blanques del corrent, en caure per la graonada, alternen amb bassals vers i blaus d’aigua aparentment en repòs, emmarcats per una vegetació exuberant.


L’oval que omple el mirall trèmol del gorg és el producte de la força excavadora de la cascada que generalment té poc cabal, però que en dies de riuada s’ageganta. El sol tot just llepa aquell recer que ofereix aparences d’avenc. El gran òpal deixa transparentar el pedruscall i les sorres multicolors del fons, mudades en petites gemmes relluents, ensems que reflecteix la roca corba, des de la cornisa de la qual es desprèn el doll amb una entonació profunda. Exhala una boirina irisada que s’espargeix damunt l’exuberant boixeda la qual intenta escalar l’alta faixa calcària drapada d’una dalmàtica de tons greus.


La cinglera ruïniforme creua la gran cicatriu de la vall i marc una mena d’arc sarraí de ferradura disposat en horitzontal. El corrent que l’ha saltat per la qual de volta prossegueix el guimbar per arribar de pressa a l’aiguabarreig amb el riu Siurana. Llur remoreig és una permanent oració a la verge siuranenca que senyoreja la seva esglesiola dalt del cingle bessó de l’altra banda del riu.”


Els Tolls del Forn i de la Palla.
Ramon Amigó. Siurana de Prades enllà de la història i la llegenda.

El riu de Siurana, amb la conca inicial als Motllats, s’interna a l’antic territori de de Siurana després de passar per les terres de la Febró per la partida de les Socarrades i els Quatre Molins. És aquí on rep les aigües del riuet del Gorg, per l’esquerra, i les del barranc de Prades, per la dreta, davallant pel peu dels cingles que l’envolten. En terres siuranenques hi ha les restes, o el record, d’onze molins que el riu havia fet moure i uns quants tolls, com el del Forn, el de la Palla i el de la Cinteta.


D’entre els tres, probablement el de la Palla és el de més anomenada. Situat en avall de la Trona, aigües amunt del molí del Salvat i abans d’arribar al mas d’en Candi, s’ha anat format al llarg dels temps cavant el llit de pedra de la llera del riu.



Per la seva bellesa natural abans sempre s'hi anava per menjar la mona. Els aiguats de l’octubre del 1994 li van canviar totalment la fesomia i li van reduir la seva espectacular amplitud.

Les Fous i el Toll de l’Olla.
Josep Maria Llorach. El curs alt del Brugent i l’ermita de Barrulles.

La zona coneguda com les Fous és un indret de gran bellesa natural on tots els racons són coberts de frondosa vegetació. És una àrea molt encaixonada i tortuosa, d’uns dos quilòmetres de longitud, que va passant per entre les grans i altes parets dels cingles de pedra calcària per on s’ha obert pas el riu a través de meandres, l’aigua del qual s’aprofitava per a regar unes hortes petites que es feien a les feixes de terra dels petits eixamplaments. El fort enclotament que pateix el lloc i la naturalesa de la roca facilita que les aigües siguin molt fredes i amb un punt de duresa molt elevat.


Sembla ser que els excursionistes de principis del segle XX que caminaven per aquest indret el coneixien per Pas de l’Infern, tant per la vegetació abundant com pel cingle calís que es dreça alterós a banda i banda. Actualment, el riu transcorre per damunt la pedra i forma un gran toll que ha perdut una mica de la seva extensió i profunditat que el caracteritzava després de les riuades, donat que el sot format pel corrent va ser reomplert pels sediments que l’aigua va arrossegar.”





















El Toll de l’Olla es troba al bell mig del curs del riu Brugent, a poca distància i al sud-est del Mas d’en Toni i a l’aiguabarreig amb el barranc dels Costers d’en Fort. El salt d’aigua que provoca el desnivell del riu sobre un gran bloc de pedres silícies l’han anat erosionant fins a produir-hi una cavitat d’uns cinc metres de fondària. Allà les aigües s’entollen protegides per unes batedores de lloranques que hi ha uns metres més avall, per on es vessen, formant un estanyol.


La vegetació és ufanosa a l’obac i, a l’esquerra, als conreus, una petita falla ha deixat llargues diagonals de pedra sobre el riu. Per forta que sigui la sequera i no baixi el corrent, la gent només l’ha vist eixut en comptades ocasions.


Per arribar-hi cal prendre un corriol que neix al camí de carro que porta al Mas d’en Toni i que davalla vers el riu. Després de travessar-lo saltant de roca en roca cal baixar per un estrat de calcària, llis i molt inclinat, que porta a la petita platja de còdols del toll.”

I per acabar, unes quantes panoràmiques de l’aspecte que presentava el pantà de Siurana durant aquests dies. Quanta raó tenia el padrí quan em deia que a l’abril cada gota en val mil! 


2 comentaris:

  1. Hola, no coneixia el teu bloc i l'he trobat fantàstic. Et vull felicitar per l'exhaustiva descripció que fas dels llocs que visites, molts indrets del Camp i la Conca que desconec, i l'exquisit protagonisme que dones a la fauna i flora que hi vas trobant.

    Tens un fan. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Santi. No es fa gens feixuc explicar tot allò que anem coneixent i estudiant, i si a més a algú li pot fer servei, millor que millor. Fins aviat.

      Elimina