diumenge, 1 de desembre de 2013

UN TOMB PER LA PLANA DEL CAMP: LA GRANJA DELS FRARES

Moltes vegades, quan el dia s’aixeca rúfol i l’amenaça de pluja es fa evident, no  m’importa canviar una excursió que em porti per camins de muntanya per una altra que ho faci seguint camins de plana. Efectivament, no és el mateix. Aquí, els camins de plana solen ser amples, a trams cimentats, envoltats de conreus, humanitzats, tallats pel pas de les noves infraestructures i, a dir d’alguns, molt avorrits. No els hi trauré la raó als que diuen això, però si el final del camí et depara una sorpresa... el dia ja haurà estat profitós. En aquests cas, descobrir la Granja dels Frares i els seus voltants n’és un bon exemple.


Començo a caminar des de Vilallonga del Camp anant a buscar el camí de la Granja que va seguint aigües avall el curs de la Riera de la Selva; ample, transitat i envoltat de camps d’avellaners i oliveres. Ben aviat canvia de direcció i em porta cap a l’aiguabarreig dels rius Glorieta i Francolí on, abans d’arribar-hi, s’obre al davant meu una gran esplanada on es troben les edificacions d’allò que va ser l’antiga granja cistercenca dels Frares, que també s’anomena del Codony o de Santes Creus.


Aquesta granja està situada a la riba dreta del riu Francolí i dins l’antic terme del Codony, un petit territori del Camp de Tarragona que persistí fins el segle XIX, aigua amunt de Constantí i que comprenia, entre altres, els llocs del Morell, la Masó, el Milà, Vilallonga del Camp i el sector oriental fins a Vallmoll. A través dels llibres aprenc que al segle XII el terme del Codony pertanyia al monestir cistercenc de Santes Creus i es va constituir amb el suport del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de nobles com Guillem de Claramunt i Ramon I de Montcada, incorporant-se a les propietats del monestir entre els anys 1160 i 1186. D’aquesta manera, mitjançant aquestes donacions, la Granja es va convertir en una de les més importants del monestir de Santes Creus.


L'interès del monestir en colonitzar aquest bocí de terra va fer que a l'inici del conreu de les terres s'emprengués la edificació de la granja i també la del casal dels seus molins. La cronologia de la granja és difícil d’establir perquè va sofrir moltes transformacions i així es veu a l'estructura dels edificis.



Tot i això, les construccions que s'han conservat són de les de darreries del segle XIII fins a principis del XIV, conservant-se els arcs ogivals o de mig punt d'origen medieval juntament amb restes de murs, trulls, sitges i una capella fora del recinte principal, actualment restaurada, que data del segle XVIII.



Ben aviat el cenobi inicià una política d’expansió territorial al seu voltant, annexionant-se terres de la zona i iniciant la seva explotació. A la Granja dels Frares s’hi conreaven productes d’horta, vinya, cereals i oliveres, a més dels beneficis que obtenia de la producció del seu molí fariner.


Després de passejar-m’hi per entre les arruïnades edificacions, segueixo el camí que em fa baixar suaument fins a l’aiguabarreig dels rius Glorieta i Francolí, on es troba l’edifici que allotjava els molins de la granja. La vegetació de ribera marca les línies que dibuixen els cursos dels dos rius que els separen de les terres de conreu. El Francolí baixa amb força aigua, negant el gual que permet seguir el camí cap al poble de Els Garidells si no et vols mullar fins més amunt dels genolls, en canvi, el Glorieta, només mostra un fil d’aigua que amb prou feina li cobreix mitja llera.



Del molí de la Granja, tot i les primeres dates que ofereixen els documents i que es remunten a l’any 1160, la construcció que s'ha conservat correspon a una data posterior, i això pot indicar que en un principi hi hagués una edificació de caràcter provisional que fou substituïda per l'actual a les darreries del segle XIII o començaments del XIV, o bé que alguna crescuda del riu va inutilitzar el molí antic fent-se necessària la seva reconstrucció en aquell moment.


Les parts que s'han conservat en aquest casal són la sala de les moles, els quatre canals d'entrada d'aigua als cacaus, situats sota la sala de les tremuges i actualment plens de terra, i l'estructura de la bassa, malgrat que en aquesta s’hi hagin assentat alguns cultius. L’edifici presenta una reforma general en la seva estructura, ja tardana, i els dos pisos superiors que semblen correspondre a aquesta modificació de l’edifici s'estan enrunant d'una manera progressiva.


El més interessant de tota aquesta estructura és la sala de les moles, situada a peu pla del camí i capaç per a quatre molins, tot i que darrerament només n'eren utilitzats dos. Es de planta rectangular amb coberta de fusta sostinguda per quatre arcades ogivals rebaixades, que alhora assenyalen els quatre espais on anaven col·locades les moles.”


La porta actual d'accés a l’edifici no és la originaria i la primitiva, d’arc de mig punt, es conserva tapiada en el mur immediat al riu. Els materials emprats en la construcció son molt pobres: còdols, tapia i mamposteria, si exceptuem la paret immediata a la bassa que està obrada de carreus ben tallats lligats amb argamassa i falcats amb palets de riu. A l'exterior s’observen les dues sortides d'aigua dels cacaus en el mur contigu al riu Francolí i els quatre canals d'entrada d'aigua des de la bassa als soterranis.


Un tomb final per la vora del riu i començo la tornada  cap al poble, aquesta vegada seguint el camí dels Hospitals. Avellaners i oliveres a banda i banda amb camps de noguers que em criden l’atenció per l’extensió que ocupen. De sobte, al costat del camí, s’aixeca imponent el Pi de Mestres, un pi pinyoner considerat Arbre Monumental de Catalunya.


Aquest arbre centenari té una alçada de 16,40 metres i una mida de circumferència de abasta gairebé els quatre i mig. Va ser plantat l’any 1898 per un fill del poble, Josep Mestres i Miquel, metge, polític i agronomista, el qual va fundar la càtedra ambulant d'agricultura i va ser president de la Diputació de Tarragona entre els anys 1913 i 1915, a més de formar part del primer Consell Executiu de la Mancomunitat de Catalunya.


Tot i estar protegit, l'any 2008 el Pi de Mestres va ser objecte d'una gran reivindicació popular perquè la Red Eléctrica de España havia demanat la seva tala parcial per poder fer passar una línia elèctrica per la seva vora. Més de 3.000 signatures i missatges de suport a la campanya en contra d’aquesta actuació van fer que encara avui puguem gaudir d’aquest pi centenari que vigila  l’entrada al poble de Vilallonga del Camp pel camí dels Hospitals.

Qui ha dit que els camins de plana són avorrits? Aquest, de ben segur que no.

Per cert, si voleu saber més coses sobre el “Casal dels Molins de la Granja de Santes Creus al Codony”, consulteu l’obra de Francesca Español “Els casals de molins medievals a les comarques tarragonines. Contribució a l’estudi de la seva tipologia arquitectònica.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada