dissabte, 5 de novembre de 2011

ELS CASTANYERS DEL FONDO DE LA SALANCA

Quan arriba la tardor, a qui no li agrada poder caminar per entre boscos de colors? Per fer-ho, hagués pogut marxar cap al Montseny, el Montnegre, les Guilleries o Puigsacalm on les fagedes, els caducifolis i els arbres de ribera es mostren veritablement espectaculars quan arriba aquesta estació de l’any. Però aquesta vegada he triat un lloc que ens és més proper, el Fondo de la Salanca, a redós del Tossal Gros, on el bosc de castanyers no desmereix en res el paisatge d’altres indrets tot i el petit territori que ocupa.



Al Coll de les Masies començo a caminar. Sóc a gairebé mil metres d’altitud i just a la frontera entre els termes municipals de Prades i de Vimbodí. Per la banda de ponent guaito cap al barranc de Viern i Serra la Llena mentre que cap a llevant ho faig vers el solc del barranc del Tillar del Bosc, per allà on la carretera que puja de Poblet guanya alçada zigzaguejant constantment.


L’ample camí em porta en poc temps al Coll d’en Ponç, una petita collada situada entre la Punta del Sales, nom amb la qual la coneix la gent de Vallclara; de les Tres Alzines, com li diuen els de Vimbodí;  o de  l’Asturiano, com l’anomenen els de Prades; i el Tossal Gros, que vorejo pels seus peus. Aquí abandono el camí ample per un corriol que, planejant, s’endinsa cap al Fondo de la Salanca. El bosc de castanyers comença a ser exuberant i en diverses ocasions he d’anar apartant els perxes, rebrots llargs i rectes, que envaeixen el camí.

































Les tonalitats de les fulles, des del color verd fins als ocres passant pels grocs, destaquen sobre els grisos i negres de les pissarres i granits que perfilen la traça del senderó. La manca de pluja d’aquest any ha provocat que moltes castanyes siguin petites i moltes encara resten a les branques embolcallades pel pelló endurit i armat d’espines.  



En arribar a una petita clariana amb els castanyers escampats pel coster rocallós prenc el branc del senderó, gairebé un corregall,  que en forta baixada continua pel Fondo de la Salanca. El terra està ple de pellofes i castanyes de bona mida.




Ben aviat el senderó es transforma en un camí ample que ressegueix el fons de la vall que a poc a poc es va obrint deixant pas al bosc de ribera i a l’alzinar i que desemboca a la pista principal que de Vallclara porta a Riudabella i Poblet. Faig una curta marrada i arribo al Mas de la Llana, un dels masos més importants del terme de Vallclara i que actualment està en procés de restauració.


Faig un mos a redós de la font del mas i de la noguera que presideix la placeta del davant de la façana principal i continuo endavant passant a tocar les edificacions arruïnades del Mas de l'Inglés anant a trobar el camí del Serret de la Mina i retornar al punt de partida dient adéu Fondo de la Salanca i als seus castanyers.

Aquest itinerari el podeu seguir consultant el mapa Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet - El Bosc de Poblet, escala 1:15.000, de l'Editorial Piolet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada