dissabte, 25 de febrer del 2012

LA COVA DEL BLAI

La cova del Blai, anomenada també cova del mas Monet per la gent de Pratdip i cova d’en Xoles pels habitants de Llaberia, és un fenomen càrstic conegut d’antic. Està situada molt a prop i a l’est del mas de Monet en una carena secundària que es desprèn del braç principal de la Muntanya Blanca i que limita dues petites clotades. La boca, orientada al sud-est, s’obre al mateix caire de la carena, entre un bosc de pins, i està arreglada amb un portal d’obra que, en altres temps, restava tancat per una reixa de ferro.



A l’entrar, la galeria s’eixampla considerablement i segueix una rampa de fort pendent formada per material detrítics cimentats amb terra de color rogenc, per la que es descendeix, un desnivell de 7 metres per una llargada de 30, a l’entrada de la segona cambra on hi ha un gran grup estalactític que forma en el fons nord-est un corredor estret i baix, el qual permet donar la volta al seu perímetre.



Un portal estalactític dóna entrada a la segona cambra, més espaiosa i de proporcions un xic més gran que la primera. Té una superfície de 400 metres quadrats i el seu sòl està ple de grans blocs despresos del sostre, descendint suaument en direcció nord-oest i pujant bastant cap al sud-est. El procés reconstructiu hi està molt desenvolupat: els blocs despresos estan cimentats per les crostes de concrecions i columnes estalactítiques. Les parets de separació de les dues cambres són també de calcàries de reconstrucció, el que palesa el seu origen posterior.


En conjunt, aquesta cova forma una gran cavitat, mig partida en dues cambres pel procés reconstructiu: la primera de 40 metres de llargada i 8 de desnivell de la boca al fons; i una segona de 30 metres dels fons sud-est al nord-oest, tenint un recorregut total de prop de 200 metres. La morfologia primitiva està totalment emmascarada fins al punt que, basant-se en aquesta característica, es fa una mica difícil esbrinar les causes que han determinat el seu origen.



Per saber més coses de la cova i d’aquest muntanya ens remuntarem a l’any 1936 llegint el Butlletí del Club Muntanyenc Barcelona on Nadal Llopis va escriure l’article “Els fenòmens càrstics de la Muntanya Blanca de Pratdip”.


També trobarem una ressenya i el plànol de la cova al volum 7 del “Catàleg Espeleològic de Catalunya”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada