dissabte, 9 de febrer de 2013

CABANES A BELLTALL (I)

Avui a Belltall no he pujat a buscar un bon grapat dels afamats alls sinó que ho he fet per conèixer algunes de les cabanes de volta que es troben repartides per entre els antics camps de conreu sostinguts per magnífics marges de pedra seca.  


Aquestes cabanes, que servien com aixopluc dels pagesos i el animals de càrrega i, alhora, per desar-hi els estris del camp, poden tenir formes i mides diverses. La seva característica fonamental, però, es el sostre de volta recobert amb terra, normalment repleta d’herba i vista des de l’interior es presenta formada per pedres toscament escairades però que en el seu conjunt ofereix una apreciable regularitat.


La primera que localitzo és la Cabana de Cal Ros, propera al Camí de Vallbona i a la partida dels Plans, enmig d’una bosquina de pins i roures. Presenta una arcada d'entrada força especial i al seu interior conserva la menjadora de l’animal.


És difícil dir amb exactitud l’antiguitat d’aquestes construccions en aquest territori però hom suposa que se situen entre els 80 i els 130 anys. Pels pagesos, una cabana no es tractava de res remarcable, era solament un lloc de refugi en cas de mal temps o d’emmagatzematge d’estris. No era doncs res que valgués la pena perquè es recordés el seu autor o quan es va construir”.

Anant i venint pels amples camins que m’indica el mapa que porto al damunt, m’endinso cap a la Devesa i, just abans de topar amb la rasa que davall dels Plans dels Diumenges, trobo la Cabana de Cal Martí. Està situada en un bancal enlairat a la dreta del camí i encastada en un marge. L’interior està esfondrat i la vegetació que va creixent al seu davant en dificulta l’accés. Tot i que al mapa està senyalitzada com a cabana la considero més com un aixopluc de marge on destaca el portal d’angle amb llinda de llosa.


Retorno al camí principal i segueixo el traçat del sender de la Ruta dels Cister (GR 175) que porta a Rocallaura. Camino per entre relleus arrodonits on els extensos comellars resten ocupats per planes conreades de cereals que ja comencen a créixer i taquen la terra amb clapisses de tonalitats verdoses. Ben aviat, a la dreta del camí, s’alça la Cabana de Cal Cuixela, de bella factura i on es pot observar el perfecte encaix de les pedres de l’arcada d’entrada lligades sense cap mena de morter.


 La construcció de la cabana es començava partint de un munt de terra que feia de motllo sobre el que després es bastia la cabana. Es perfilava la volta apretant la terra i es cobria de branques d’alzinera. Un clot fetal voltant s’omplia de fang i sobre aquest es posava la primera filera de pedres que feia de fonament. Prenent com a motllo la mateixa terra, s’anava pujant la volta fins a completar-la. Les pedres del tancament final s’havien d’escollir amb cura i calia retocar-les per tal d’assegurar que la volta quedés perfectament lligada”.


Feta la coberta, es buidava la terra de sota la volta i es construïen les parets anterior i posterior. Sobre la paret anterior es podia incorporar una porta o senzillament deixar l’arc a la vista, amb la qual cosa tenia un aspecte semblant al de una cova. La terra que s’havia tret es posava al costat de les parets laterals mentre que l’arcada de la volta també es cobria amb terra en la que es plantaven lliris silvestres. En algunes ocasions s’hi afegien canaleres per ajudar a desviar l’aigua de pluja”.


Gaudeixo d’una estona de descans assegut a l’interior de la cabana abans de seguir el camí que s’inicia just al seu capdamunt i que, planejant, m’encamina cap al Racó Gran, tocant ja al terme de Rocallaura. Després de deixar enrera una cisterna mig enderrocada que presideix aquest paisatge humanitzat arribo a la Cabana de Ca l’Antònia el Pau. Gairebé tota ella està coberta d’heura fet que en dificulta una bona panoràmica. Tot i això, la porta principal està neta i puc observar l’arcada de la volta i les parets exteriors de l’entrada, amb un tronc de fusta en mal estat a mena de llinda, que estan aixecades amb carreus de pedra ben escairats.


Desfaig el camí i començo a baixar cap la curs del Barranc de Sirolla, el qual segueixo aigües avall pel camí de Rocallaura fins arribar a les envistes de la Cometa, on es troben les dues darreres cabanes que vull veure avui: la Cabana de Cal Caterino i la Cabana de Cal Marçal, molt properes una de l’altra.

A la Cabana de Cal Caterino, ben vistent a l’altra banda de barranc, hi accedeixo després de travessar una parada de conreu i enfilar-me per un petit talús de terra. Presenta una gran arc d’entrada i una volta feta de grans pedres treballades toscament. L’interior està dividit en dues parts per un marge de pedres amuntegades a mena de mur.



La Cabana de Cal Marçal es troba a la seva dreta seguint la línia d’un alt marge que delimita el bancal conreat. De proporcions més petites i una portalada d’accés un xic irregular pel costat dret, es troba encastada al marge i al seu interior disposa d’una petita arcada de mig punt per on s’escola la terra del marge.


Per seguir aquest bocí de terra de Belltall i localitzar les cabanes us recomano el mapa Del Tallat al Maldanell, escala 1:15.000. Editorial Piolet, 2012.

I per saber-ne més sobre aquestes cabanes paga la pena llegir el petit treball de recerca Les Cabanes de volta de Belltall de Josep Joan Berenguer, i que podeu trobar fullejant els butlletins que publiquen l’Associació de Veïns i Amics de Belltall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada