dimarts, 23 de setembre de 2014

LA RUTA DE LA CAPONA

Dels molts recorreguts que he fet observant construccions de pedra seca per fi m’he decidit a recopilar informació i escriure quatre ratlles sobre la Ruta de la Capona, una de les rutes que més m’ha fet gaudir d’aquest art, tant per la singularitat de les construccions com pel disseny de l’itinerari i que, sempre que puc, visito sol o acompanyat d’amics que no queden indiferents davant d'aquestes barraques i altres elements constructius. Tot i el seu modest recorregut, que no arriba als 3 quilòmetres, val a dir que és molt intens per la quantitat i la qualitat de les construccions. 

Que la puguem gaudir tal i com la veiem avui no té res a veure amb la casualitat, sinó que és fruit de tot un treball de molta gent que es va originar entre els anys 2000 i 2001 quan al terme municipal del Pla de Santa Maria es va realitzar un inventari de les seves construccions de pedra seca. Allí es va recollir informació de 186 edificacions, catalogant-se cent quarant-vuit barraques, onze cossiols, quinze aixoplucs, vuit pous, cisternes i basses, dos corrals, una conillera i una arnera. 
La ruta, que es pot seguir sense cap dificultat, es va dissenyar per a la visita de cloenda de les Jornades Europees de Pedra Seca que es va celebrar el juliol de 2002 a la Universitat Rovira i Virgili. Posteriorment, durant l’any 2003, es va seguir treballant en aquest projecte a través de la senyalització l’itinerari, la instal·lació de plafons informatius i l’elaboració de díptics i pòsters, fins que el mes d’abril del mateix any ja va poder ser inaugurada.

La ruta de la pedra seca del Pla és coneguda com ruta de la Capona perquè gairebé la meitat de les construccions que la configuren es troben dins la finca de la Capona, una de les finques més conegudes i grans del terme, d’unes trenta-tres hectàrees d’extensió. Tot i que avui en dia les seves terres no estan conreades, la gent gran de la contrada encara recorda la gran producció de vi que s’hi feia i guarden en el record les imatges dels carros carregats amb bocois que venien de Valls a buscar el vi. Cal destacar que el mas que hi ha a la finca encara conserva els cups que parlen de la producció vinícola dels seus camps.


L’itinerari comença a l'espai del pàrquing habilitat en un petit bosc de pins allà on conflueixen el camí del Corral del Fortuny amb el camí dels Muntanyesos, on es troba un plafó indicatiu de la ruta i des d’on ja podem continuar a peu.

.- Barraca de doble estança.

Es troba al bell mig del bosquet de pins. És una barraca doble, amb la part posterior de l’entrada ensorrada i dos annexos, un a cada costat.  Si fem el tomb a la construcció, al darrera observarem uns esglaons de pedra encastats al mur que servien per a pujar a dalt de la barraca. 


Una mica més enllà, seguint cap al límit del bosc amb el camp de conreu, es localitza una petita barraca circular amb portal de llinda plana i dos arcs de descàrrega. A l’interior es troben uns quants armariets a les parets: un a mitjana alçada, un a nivell de terra i un altre de molt gran en un lateral.


.- Barraca de l’era de la Capona.

Es tracta d’una barraca de casella amb cúpula circular del tot característica, d’una sola estança, portal amb arc de mig punt i tancament amb falsa cúpula. Presenta una faixa de pedres al rastell i, pel darrere, podem observar tres nivells graonats. 


Disposa de paravents a banda i banda; un té una menjadora i l’altre les restes del que era una cisterna i una cavitat de la qual es desconeix l’ús. Al seu interior hi trobem un cocó. Una de les curiositats d’aquesta barraca és que al seu davant trobem una era, un fet singular ja que no sol ser habitual trobar barraques amb era en aquesta zona.

.- Barraca gran de la Capona.

Important conjunt constructiu format per tres cossos d'edificacions i que s’engloba dins del grup de barraques de planta composta. Amb una orientació sud-est i amb una amplada total de 10,8 metres, està dissenyada igual que altres barraques d’aquesta zona, en forma de “L”. 


Crida l’atenció el gran i obert portal que dóna accés a un espai destinat a guardar-hi el carro o bé el ramat. Disposa de planta interior i exterior rectangular i composta, de més de 7 metres de llargada, tancament amb volta de canó d’arcades successives i portal d’arc apuntat.



A l’altre cos hi trobem dues peces més: una estança de planta rectangular tancada amb falsa cúpula i portal d’arc dovellat; i un annex de planta exterior ovalada i planta interior rectangular, amb tancament amb falsa cúpula i portal  interior amb llinda.



Fent un tomb pels diferents costats de la construcció trobarem, a la banda de darrera, un pujador que accedeix a les cobertes per a poder-les arranjar afegint terra i pedruscall. Com a element funcional exterior també veurem un forat darrera el cos del carro que possiblement era un amagatall.

.- Cossiol de la Capona

Petita construcció destinada a l’aprofitament de l’aigua i la resta ho era per a l’acumulació de pedres. Té una curiosa obertura d’entrada que es tanca amb un arc triangular que dóna pas a l’interior, en part excavat al rocallís i amb el nivell de terra més baix que a l’exterior. Crida molt l’atenció el contrast entre la dimensió interior amb la dimensió total de la construcció.


A pocs metres d’aquest cossiol s’hi troba una cisterna amb un petit rentador. En l’actualitat, aquesta cisterna encara recull aigua . 


.- Les arneres.

Es troben situades en un marge interior de la finca de la Capona que delimita el camp de conreu del camí. Hi ha sis sitis d’arnes d’abelles d’una amplada de 50 centímetres al llarg de 10 metres de marge. Estan orientades al sud-est, en un lloc molt assolellat i ben arrecerades.


.- Barraca de l’Augé o de la Figuera.

Gran barraca situada enmig d’un camp d’oliveres i acompanyada d’una gran figuera que creix al costat mateix de l’entrada amb un gruix de portal de 2 metres d’amplada. És una barraca de casella circular amb corona de pedra que l’emmuralla donant-li una sensació de gran solidesa. La cúpula tanca amb reble i lloseta. 


Cal observar bé tota la finca i veure la gran quantitat de pedres que hi ha al terra ja que el fet de no llaurar-se, únicament s’ensulfata, ens dóna la visió d’un camp diferent. Cal destacar que enmig de la parada es trobem també acumulacions de pedres, amuntegades pel propi pagès, anomenades eixarts.


Com a elements exteriors trobem un pedrís de pedres grosses i un forat de dimensions considerables del qual es desconeix la seva utilitat. D’aquesta barraca cal destacar la feina de restauració que ha fet el seu propietari per tal que ara la puguem trobar en un perfecte estat de conservació.


.- Barraques i cossiol de cal Grauet. 

Es localitzen enmig d’un camp d’ametllers i oliveres formant una interessant combinació de dues barraques d’una sola estança i un cossiol petit, on podem observar que a la seva l’obertura hi creixen joncs, situades a pocs metres entre si. 


Les dues barraques tanquen amb falsa cúpula i ambdues tenen cocons i fornícules a l’interior. Una té la planta interior rectangular i, l’altra, circular. Tot i no ser tan grans i espectaculars com les de la resta de la ruta, aquestes barraques tenen un encant especial i estan molt ben acabades.


.- Cossiol del Soleta

Aquesta construcció està destinada a aprofitar l’aigua de la pluja i es troba situada al camí dels Muntanyesos, un dels camins principals per on circulaven els muntanyesos que portaven els troncs de fusta dels boscos de Querol fins a Valls i a Tarragona. La tradició oral ens diu que aquesta magnífica construcció fou realitzada pel padrí de l’Anton Soleta a finals del segle XVIII o començaments del XIX.


Alçat damunt d’un rocallís que presenta uns desnivells d’uns trenta centímetres Destaca d’entre tots per la seva especial construcció i arquitectura. Té una planta exterior quasi circular de 9,2 m. de diàmetre i de 28 m. de circumferència. El seu interior té forma de pentàgon irregular, les cares sumen un perímetre de 18 m. podent emmagatzemar fins els 3.000 litres d’aigua. Un dels trets que sorprenen d’aquest cossiol, en comparació amb altres de la zona, és que el rocallís no està rebaixat per proporcionar més capacitat d’aigua.


L’estructura exterior de la construcció presenta dues obertures que ens donen les mides del gruix de les parets i una entrada d’aigua. La primera obertura, orientada a nord, és l’accés a l’interior del cossiol amb dos llindars a diferents alçades. La segona obertura, en direcció est, és molt més petita i de forma cònica acaba amb una boca de llum presenta tres llindars a diferents alçades. 



La característica més destacada del cossiol és que té quatre arcades a l’interior que surten d’una pilastra o columna central. Les quatres arcades formen una creu i cada una d’ella està orientada a un punt cardinal.. Aquestes quatre arcades formen unes voltes que oscil·len entre els 2,30 i 1,35 metres d’alçada. En general, el cossiol presenta algunes irregularitats que es deuen al perfil del rocallís que forma la base i que configura, per tant, la construcció interior del cossiol. 


.- Barraca de les Oliveres

Ben visible des del camí i al mig d’un camp d’oliveres, és un exemple de barraca composta tot i que l’annex està esfondrat. La construcció està envoltada d’un mur de pedra sobrera i és una imatge força espectacular per la seva singularitat i pel caramull que corona el cos principal.  Les pedres, del portal a la cornisa, estan col·locades en sentit vertical i espiga, enlloc d’horitzontals com és habitual. 


Aquesta barraca ja era mencionada per l’arquitecte modernista Joan Rubió en una de les seves publicacions de l’any 1924, on feia esment de l’excepcionalitat d’aquesta construcció. 

Fins aquí hem vist la ruta estricta. Si us decidiu a seguir aquests camins planers trobareu, encara, moltes més barraques. Però no només veureu pedres i més pedres sinó que, en despertar els sentits, al voltant de marges i barraques hi trobareu un paisatge característic de secà amb una vegetació i una fauna adaptada, on escoltareu el cant de mallerengues i puputs i notareu la presència de sargantanes i dragonets que viuen a recer de les pedres. Caminar pels plans entre ametllers, oliveres, vinya i sembrats, i sentir les olors de la farigola, el fonoll i el romaní en ser trepitjats, us ho asseguro, és una gran experiència.


Per saber més coses de la Ruta de la Capona:

La ruta de la Capona: l’art de la pedra seca. Experiència de revaloració del patrimoni de pedra seca al Pla de Santa Maria (Alt Camp)”. Rosa M. Canela i Balsebre. 

I sobre el Cossiol del Soleta: 

http://webfacil.tinet.org/caltosas/12486


6 comentaris:

  1. Per Nadal del 2004, una nit glassada per visitar les barraques amb motiu de lluna plena. A la de la Capona, soparem un plat de sopa calenta. En el meu record per molts anys ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ja fa deu anys d'aquella lluna plena. Recordo perfectament el plat de sopa calenta i de com ens havíem d'arrecerar els uns amb els altres... perquè no hi cabíem!!! Salut i muntanya.

      Elimina
  2. Grans i bons moments en aquest paratge tant emblemàtic. Va per tots vosaltres i en especial a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Conrad. Ara els camins estan nets i fressats. Així que ja ho saps: carrega la motxilla i a tornar-hi!

      Elimina
  3. La ruta va ser descoberta perque des de l'escola del Pla i de la mà de la seva mestra Josefina Solé, és va fer un treball de descoberta de l'entorn i treballaren diversos aspectes com vocabulari, volums, fauna...i guanyaren el premi "Baldiri i Reixac".

    ResponElimina