dijous, 23 de desembre de 2010

PEDRA SECA A PRADELL (... I DUES COVES)

Avui volia pujar a l’Enderrocada de la Serra de Pradell des del mateix poble seguint els camins que transiten aprofitant el solc format pels barrancs que davallen de la serra. No ha pogut ser. Els núvols ho cobreixen tot, les alçades estan completament cobertes i, a més, el temps amenaça pluja. Però no vull desaprofitar el dia i decideixo canviar el recorregut i caminar per les cotes més baixes d'aquest terme municipal.

Trec el mapa i de seguida trobo un nom que hem crida fortament l’atenció: la Cova del Petitó, lloc on no hi he estat mai i és cap allà on encamino el pas. Penso si la decisió que prenc és l'encertada ja que no sé si l'arribaré a trobar perquè tinc l’experiència que moltes vegades, potser massa, la situació que marquen alguns mapes sobre el punt exacte on es localitzen les coves no es correspon a la realitat. La sorpresa la tinc, però, quan apareix un indicador de fusta que m’indica que estic transitant per un Itinerari de Pedra Seca i no dubto en seguir-lo.

L’ample camí, gairebé planejant, em porta a les envistes del Mas Mariona, difuminat per la boira i on trobo un trencall de camins des d’on començo a guanyar alçada cap a la partida de les Guixeres. Aviat, un plafó de situació m’indica que ja sóc proper a la cova, però quan consulto el mapa veig que aquest marca la seva situació molt més enllà d'on em trobo. Amb tot, abandono el camí i el senderó fressat m’hi porta en un tres i no res.


... “Sota una gran llosa de pedra natural. És de dimensions petites que fou utilitzada, com moltes altres, pels primers habitants del territori i aprofitada com a refugi durant la guerra civil pels vilatans de Pradell de la Teixeta. Té un mur frontal adaptat a la topografia del terreny que configura la porta d’accés. Les coves, balmes i avencs naturals usades generalment com a aixopluc, podien convertir-se en corrals pel bestiar. Per aquest fet, el llegat s’ha transmès mitjançant les escriptures de propietat entre generacions degut a la seva vàlua i versatilitat.” ...

Després d’estar-m’hi una estona dins la petita cavitat retorno a l’ample camí des d’on segueixo pujant fins a trobar el corriol que em porta a visitar la barraca de Ca la Rogera.



... “És de dimensions petites i porta d’accés baixa amb volta rodona. A diferència d’altres barraques de planta circular o rectangular, aquesta es caracteritza per tenir una forma força peculiar, de base rectangular i lleugerament corbada a un dels costats, amb un sostre on s’aprecien grans lloses de pedra.” ...

I encara una mica més de camí i passo a tocar les parets de la cisterna del Tossal enganxada a una caseta de camp.


... “Al costat mateix i adossada a un cobert d’ús agrícola. És de dimensions petites i tant les parets exteriors com la teulada estan construïdes en pedra seca, tot i que s’aprecia algun bocí encimentat. L’interior és de planta rectangular amb les parets arrebossades i l’obertura d’accés acarada a l’oest, obrada amb totxo i amb una petita porta metàl·lica que protegeix l’interior. Les cisternes es feien servir per recollir l’aigua de la pluja que s’escolava per petits canals també típicament construïts amb lloses de pedra seca. Sovint, una argelaga a l’orifici d’entrada servia de filtre.” ...

No m’aturo gaire estona perquè la boira que m’acompanya és pixanera i començo a estar xop. Continuo endavant fent més viu el pas i un altre plafó m’indica que arribo al veïnatge de la cisterna i la barraca Barrejat Tossal, les quals es troben molt properes al camí.


... “De forma quadrangular, de dimensions mitjanes i una alçada que ateny els 1,3 metres. La porta, sense protecció, està acarada al sud. Des d’aquí, a la part inferior, en surt un conducte en forma de canal soterrada, de pedra i d’uns 5 metres de llargada, que condueix l’aigua fins a un petita bassa feta de pedra i rajola del país, i que es troba situada en un bancal del nivell inferior.” ...


... “La cabana es caracteritza per la porta encarada al sud i una porta d’accés d’arcada ampla aprofitant les parets laterals i el darrere de roca. Aquesta construcció és un clar exemple de l’aprofitament dels elements naturals per a poder minimitzar els treballs per a la construcció de la mateixa i obtenir, estalviant materials, un resultat més consolidat i resistent.” ...

Ara l’ample camí es desdibuixa i passa pel bell mig d’uns bancals d’avellaners on tinc sort de localitzar els indicadors que assenyalen la direcció a seguir i que em porten directament a la caseta de pedra seca del Tossal.


... “Amb porta rectangular acarada al sud, va ser construïda aprofitant una de les parets del marge i, a diferència d’altres barraques, queda totalment ubicada en una raconada. L’arc adquireix gran bellesa en arrencar de la mateixa margenada.” ...

Faig unes quantes fotografies, pujo per entre un marge, i encara més avellaners fins que el camí es torna a fer present i em fa passar a tocar la barraca de Cal Tions.


... “Es troba situada a prop del camí, integrada al marge, amb la peculiaritat de tenir la coberta feta de pedres i terra quasi bé anivellada amb el terreny del bancal superior. Els pagesos la utilitzaven, bàsicament, com a magatzem per guardar-hi eines, càntirs, cistells... S’hi pot accedir mitjançant una petita portalada d’entrada situada al parament frontal del mur.” ...

Continuo endavant i just en un tomb em decanto per un corriol que desemboca en una placeta d’avellaners, actualment envaïda per les estepes i alguns pins joves, on hi són bastides la barraca i la cisterna Balma.


... “És una barraca de notables proporcions amb porta d’arc de mig punt, mitjançant el qual la càrrega vertical que gravita sobre el portal es desvia cap al muntant. Els constructors d’aquest tipus de construccions triaven minuciosament les pedres per fer l’arc de la portalada ja que aquestes eren de gran importància perquè tota l’estructura quedés ben lligada, especialment la part central que cloïa l’arc. Ben propera es troba la cisterna, amb una porta d’entrada de llosa rectangular de llinda plana de bona mida, col·locada sobre els muntants i construïda seguint el mateix marge.” ...

Després de refer forces a l’ampara de la balma reprenc la marxa i començo a perdre alçada en direcció a la balma i la cisterna de la Ca la Fiquènia, també indicades amb un plafó explicatiu. La boira em fa difícil localitzar-les, però aprofitant un moment en que es dilueix, les albiro a l’altra banda del comellar entre els bancals d’avellaners.


... “La balma és una cavitat natural sota un gran bloc de pedra de dimensions mitjanes. Aquest refugi o aixopluc natural va ser eixamplat amb la construcció de la barraca i amb una porta d’accés que permetia un millor aprofitament de l’espai. La cisterna, en un bancal superior, és de planta quadrada i tota ella està suportada per una llosa de pedra, amb l’obertura d’accés de llinda de llosa plana protegida per una petita porta de fusta.” ...

A poca distància el camí bifurca i marxo a buscar l’antic camí de bast que pujava des de Pradell al capdamunt de la serra i on encara es poden veure, tot i que escadussers, els senyals grocs i blancs del sender de Petit Recorregut que hi transitava. Aviat el localitzo i començo a baixar en direcció al poble fent amples ziga-zagues per entre bancals reconquerits per la pineda. Si en lloc de desviar-me i hagués continuat el branc principal, hauria arribat al que fou una pedrera de guix on encara es troben els vestigis del forn i de les seves edificacions.

En arribar a les envistes del poble i del curs de la Riera, al davant apareixen unes feixes de terreny completament amargenades  on s’albira la barraca del Capdavall de la Vila.


... “Construïda a l’interior del mateix marge emprant els materials propis de la zona. Disposa d’una llinda d’una sola llosa plana situada sobre els brancals inclinats. Al costat també hi trobem unes escales fetes amb lloses gruixudes que tenen la funció de facilitar l’accés al bancal o terrassa superior per tal de salvar els forts desnivells de la zona. Totes aquestes margenades estan comunicades a través de rampes o pujadors, un altre tipus de construccions de pedra seca, d’amplària considerable i amb la mateixa funció que les escales, és a dir, facilitar l’accés de les persones, animals o maquinària d’un bancal a l’altre.” ...

Baixo fins al fons de la vall de Pradell on l'antic camí de bast mostra el seu vell empedrat. Aquesta és la capçalera del que després es coneixerà com la Riera de Marçà i que es forma per la confluència dels diversos barrancs que es configuren als vessants ponentins de la Serra de Pradell, de règim irregular, i que només solen portar aigua en temps d'abundants pluges.


















En lloc loc de pujar directament al poble, em decanto per allargar l’excursió i visitar una de les coves més grans i de més anomenada del terme, la cova del Rector. El camí que segueix la llera de la Riera aviat fineix i destrio, per la dreta, el sender dels Abeuradors i el de la Coma Tornera, l’antic camí de l’Argentera, que pugen a la carena de la serra. Continuo pel bell mig de la llera sense llei de camí fins a trobar el corriol que, dreturer, s’enfila fins a la cova, amb aparença de balma i protegida la seva entrada per una paret de pedra seca.




M’hi passo una bona estona al seu interior descobrint tots els seus racons abans de retornar al poble, pel camí del barranc de la Font del Pèlig i el Corral Nou, i finalitzar l’excursió a la barraca dels Vellets, punt d’inici d’aquest itinerari de la Pedra Seca de Pradell de la Teixeta.


... "Cabana construïda l'any 2009 i representativa del nostre patrimoni. L'art en pedra seca engloba un ampli ventall de construccions: cabanes, carboneres, paravents, marges, forns, cisternes, basses, escales, aigüeres, camins..., totes elles de gran solidesa, funcionalitat i bellesa estètica. Antigament, en el món rural, posar pedra en sec era una activitat creativa a l'bast de tothom, ben lluny de la realitat actual. Aquestes construccions, sòbries i humils, que podem trobar arreu del terme de Pradell són una base ferma de la nostra cultura."...

Si voleu seguir l'Itinerari de Pedra Seca de Pradell en tota la seva extensió i detall, podeu consultar el document explicatiu que ha elaborat l'Ajuntament de Pratdip i que podeu trobar a:
http://pradelldelateixeta.cat/IMAGES_6/Ruta_cabanes_Pradell_1.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada