PAPALLONES

És ben cert allò que diuen que caminant per la muntanya sempre s’aprenen coses. Amb tot, però, sempre m’havia preocupat molt més saber el nom d’allò que tenia i sentia més a l’abast: un indret, una barraca, un camí, un arbre, una cova, una flor..., que no pas esbrinar, com és el cas, el nom d’una papallona! Suposo que la casualitat ha tingut molt a veure. Les excursions que he fet durant aquesta primavera i estiu han estat plenes de vols inquiets i ben acolorits que m’han fet girar la vista, captar la meva atenció i quedar-me quiet esperant, amb sort, que s’aturessin al meu davant. La resta ha estat molta paciència i la pressa per arribar a casa per a consultar els llibres i saber més d’allò que havia vist. Realment, m’han deixat ben atrapat.

.- Donzella major

La vaig fotografiar a mitjans del mes de maig al damunt d’un pixallits mentre pujava des de la Creu de Formatge fins al santuari de Puigcerver.

La Donzella major (Mellitaea phoebe), de la família dels nimfàlids, és present arreu dels Països Catalans a excepció de les Balears i es pot localitzar volant pels prats de la muntanya mitjana, en espais oberts, herbosos, i sovint secs. És una espècie bivoltina, és a dir, que completa dos cicles biològics cada any. A la cara superior de les ales presenta un cromatisme variat on el color taronja pren diverses tonalitats contrastant amb franges groguenques i el color negre que delimita les diverses franges de color. Pel revers, les ales anteriors presenten un fons ataronjat, sovint amb zones groguenques i amb taques negres, mentre que les posteriors són d'un color groc molt clar on hi destaca una franja de taques arrodonides d'un taronja viu a la zona submarginal delimitades per línies negres. Les larves viuen agrupades en teranyines sedoses fixades a la planta que les alimenta i que en aquest cas poden ser diverses espècies de plantatges, veròniques i xucladors.

.- Llobató llistat

Localitzada a principis de juny caminant per entre la pineda del Puig de Güena al cim de la Serra de Santa Marina.

Aquesta papallona (Pyronia bathseba), de la família dels satírids, és una espècie que acostuma a fer grans explosions demogràfiques i, en ocasions, pot ser molt abundant. Vola de finals d'abril a mitjans de juliol i prefereix els espais ombrívols, l'interior de les pinedes i les vorades de bosc on l'estrat arbustiu sigui important. És present arreu dels Països Catalans, amb l'excepció de les Illes Balears i de les zones elevades del Pirineu.

Es caracteritza pels tres ocels que té a l'anvers de cadascuna de les ales posteriors i per la franja clara discal, molt nítida, que s'observa al revers de les ales posteriors, contrastant amb el marronós uniforme de la resta de l'ala, només trencat per la presència de 5-6 ocels molt definits. És una papallona freqüent als fenassars i llistonars ja que l'eruga s'alimenta d’aquestes gramínies.

.- Llimonera

Fotografiada xuclant les flors de l’espígol del jardí del refugi Els Masets el dia abans de Sant Joan, mentre descansàvem després de fer un tomb pel Puig de Marc.

La Llimonera (Gonepteryx rhamni) és una de les papallones més populars dels Països Catalans, amb excepció de les Balears, donada la seva mida, bellesa, abundància i gran dispersió. Té presència al nord-oest del continent africà i des d'Europa fins a l'oest de Sibèria i la seva altitud de vol abasta des del nivell de mar fins els 2.400 metres d’altitud. És fàcil veure-la volar només arribar el bon temps, quan desperten els individus adults que han passat l'hivern amagats entre la vegetació i surten a desovar durant la primavera. Els mascles són d'un groc llimona viu, amb una taqueta taronja a la part superior de cadascuna de les ales. Les femelles, d'un groc pàl·lid, blanquinós, poden ser confoses amb les femelles de Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), ja que la distinció entre ambdues és certament difícil. Totes dues espècies presenten les ales anguloses, la qual cosa facilita el seu camuflatge entre el fullam dels indrets que freqüenta, que acostumen a ser zones arbustives seques o humides, normalment amb boscos i pendents herbosos i rocosos amb arbusts. Les larves de la llimonera s'alimenten de ramnàcies com l'aladern o la fràngula.

.- Migdol

Capturada a principis de juliol per entre l’herbassar de les parades del Mas d’Atzaet, als peus de la Mola de Masvalentí.

Amb el nom de Migdol es coneixen les diferents espècies de papallones del gènere Melanargia, totes elles força semblants. Aquesta sembla ser una  Melanargia lachesis Els mascles i les femelles s'assemblen molt externament. La part fosca de la cara superior de les seves ales és variable pel que fa a l'extensió i el color, ja que va del marró fosc al negre. La part inferior té un color que pot variar del blanquinós al groguenc.

Destaca per ser blanca amb taques negres distribuïdes per totes les ales presentant ocels a les ales posteriors amb pupil·la blava i un parell de més petits a l'àpex del revers de les anteriors. Es diferencia de la resta d'espècies del gènere sobretot per la seva venació marró al revers de les ales i també perquè té la línia marró longitudinal corbada. Vola des del començament de juny a principis d'agost i presenta una sola generació anual. Viu per sota dels 1.600 metres d'altitud en àrees arbustives càlides, herboses, rocoses i amb flors. L'eruga s'alimenta de diverses gramínies com el fenàs de marge i el dàctil.

.- Zebrada

Fotografiada al costat de les ruïnes del Mas del Celestino o de l’Espasa mentre feia una excursió pels voltants del Tossal de la Baltasana a principis d’agost.

La papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii) és una de les papallones més espectaculars que podem observar. És diürna, de la família dels papilionidae, i es troba a totes les zones temperades d'Euràsia, de Portugal fins a la Xina. Viu per sota dels 2.700 metres d'altitud en boscos oberts, bardisses, horts..., tot i que és una espècie que ha desaparegut en certes zones a causa de l'excés d'urbanització. S’hi sembla molt a la papallona rei (Papilio machaon) i totes dues són d'hàbits similars. Vola en dues generacions; normalment la primera ho fa de maig a juny i la segona d'agost a setembre i presenta dimorfisme sexual, ja que la femella és més grossa que el mascle.

A les ales té franges blanques i negres i unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques taronges amb unes lúnules blaves i nebuloses al costat de les nomenades cues, prolongacions de les ales que son característiques de les papilionidae. Les erugues mengen preferentment les fulles de l'arç blanc, del presseguer, del cirerer de guineu, de l'aranyoner, de l'albercoquer, de la prunera i de l'ametller. Tenen unes banyetes de color groc que són un òrgan que pot emetre un líquid pudent per a espantar llurs enemics. Les crisàlides de la zebrada passen l'hivern en estat d'hibernació, essent molt vulnerables als depredadors

.- Papallona reina

Troballa inesperada de mig agost a la paret d’una casa del carrer de Sant Antoni de la Riera de Gaià mentre caminava de tornada a El Catllar.

La papallona reina (Vanessa atalanta) és una papallona diürna de la família dels nimfàlids molt comuna i present arreu dels Països Catalans. Té un vol potent i molt viu que li permet fer grans migracions i pot ser observada en tota mena d'ambients. Es pot reconèixer fàcilment per la banda vermella que, des de la zona discal de la costa fins l'angle anal, li creua les ales anteriors per la seva cara superior i que contrasta vivament amb el color fosc, negre, del fons. Unes taques blanques prop de la zona apical acaben de donar contrast al conjunt.

L'hi agrada xuclar el nèctar de les flors de la budleia i també llepar fruita madura, a més d’altres flors com les de la moixera i els esbarzers. Les erugues s'alimenten d'ortigues i morelles roqueres i ho fan solitàriament dins de fulles que prèviament han enrotllat i lligat amb seda, formant com una càpsula de protecció, fins que se l'han menjada gairebé tota. De la mateixa manera amaguen la crisàlide, que sembla un tros de fulleta seca que penja. La papallona reina és una espècie que es reprodueix d'una manera continuada però que pot desaparèixer, a l'estiu, d'aquells indrets més secs. Durant el mes d'octubre són freqüents les papallones d'aquesta espècie que viatgen a les nostres latituds per a passar-hi l'hivern des del centre i el nord d'Europa.

De guies sobre papallones n’hi ha moltes i de molt variades, però avui, per saber-ne més, us vull recomanar dos blocs que he trobat molt interessants:

Papallones del Camp i la Conca de Barberà, de Màrius Domingo
http://papallonesdelcamp.blogspot.com/ 

Papallones del Berguedà  
http://www.xtec.cat/~eescutia/index/