dissabte, 24 d’agost del 2013

ELS ULLALS DE BALTASAR

Quan parlem de fer excursions pel Delta de l’Ebre a tots ens vénen al cap els llocs de més renom i que són més coneguts: les basses de l’Encanyissada i de la Tancada, la punta del Fangar, el Trabucador i la Punta de la Banya, l’Illa de Buda... Però n’hi ha altres que, potser més senzills, resten més amagats i bé mereix una caminada i anar-los a descobrir. Estic parlant dels Ullals de Baltasar, un espai que l’any 2009 va ser adquirit pel Parc Natural del Delta de l’Ebre començant així la seva restauració i la creació d’un itinerari interpretatiu que ens porta pel seu interior per conèixer-los de ben a prop.


Els ullals són unes surgències d’aigua subterrània que provenen dels aqüífers de la serra del Montsià, del massís del Port i del conjunt de serres de Cardó i del Boix on, l’aigua de la pluja que s’escola per entre les escletxes d’aquests terrenys calcaris, arriba a formar autèntics rius subterranis que porten l’aigua fins a la plataforma deltaica. En arribar a la barrera dels materials argilosos i impermeables que la formen es produeix els seu ascens i aflorament creant aquestes bassetes de típica forma circular o d’ull, d’on li ve el nom, formant un ambient de torberes amb característiques fisicoquímiques molt diferents de la resta d’ambients del Delta.


Els ullals, generalment, tenen una forma aproximadament circular, amb un diàmetre comprès entre els 3 i els 50 metres i una fondària que pot variar entre els 2 i els 7 metres. En alguns casos, però, es pot produir una fusió de diferents cubetes i aleshores l’ullal resultant presenta una forma de vuit o té un contorn irregular. El perfil batimètric de la cubeta de l’ullal sol tenir forma d’embut amb unes parets gairebé verticals i és en el punt central i més profund de cada cubeta on se sol localitzar la zona d’alimentació de l’ullal. L’aigua que sorgeix per l’ullal és drenada mitjançant un canal de drenatge, sovint artificial, o bé subterràniament per difusió a través dels materials torbosos.


Els Ullals de Baltasar o de l’Arispe es troben situats entre les poblacions d’Amposta i de la Ràpita, al costat de l’antic canal de navegació de Carles III, ocupant una extensió de poc més de 10 hectàrees de terreny envoltades per horts i arrossars i constituint la zona de surgències subterrànies permanents d’aigua dolça continental més important del Delta de l’Ebre. 


Compten amb prop de 50 formacions de diàmetres compresos entre els 0,5 i els 50 metres, i la seva fondària oscil·la entre els 0,5 i els 9 metres, assentant-se sobre una zona de torbes vegetals de 7 metres de potència, una coberta vegetal que des de molt antic ha estat utilitzada per l'agricultura.

La flora que podem trobar als Ullals de Baltasar és molt variada i lligada al medi aquàtic tant particular que representen. A les terres fosques creixen els bosquets d’eucaliptus on també trobarem el salze blanc que creix ben a la vora. L’eucaliptus és un arbre introduït al territori deltaic a mitjans del segle XIX, amb motiu de la dessecació de les terres pantanoses del Delta, les quals afavorien l'aparició dels mosquits portadors de la malària, ja que les seves arrels poden arribar a empassar-se 200 litres d'aigua diaris. Si ens aturem a l’interior del bosquet podrem apreciar la peculiar olor aromàtica dels seus fruits, fulles i flors. La fusta de l'eucaliptus es destina majorment a les fàbriques de paper, mentre que de les fulles es treu un oli antisèptic amb virtuts remeieres per a guarir els constipats i la tos.

A les zones aquàtiques veurem el nenúfar o nimfea blanca, espectacular en els moments de màxima florida, gairebé sempre acompanyada per altres plantes aquàtiques com el llapó volantí espigat i el llapó punxenc. 


Als marges dels ullals trobem principalment la sisca o mansega, el canyís, la canya, la boga de fulla estreta la boga, de fulla ampla i el lliri groc. Com a singularitat, val a dir que en aquest ambient també creix la utriculària, única planta insectívora del Delta.



L’aigua transparent dels ullals manté una temperatura constant entre els 16 i els 18ºC, fet afavoreix l’aparició d’un hàbitat molt específic. Aquest microhàbitat singular esdevé un santuari per algunes espècies de peixos com ara el samaruc, una de les espècies de vertebrats més amenaçades del planeta; l’espinós, un peix petit platejat que no supera els 8 centímetres i que només viu un any i que construeix un niu subaquàtic amb branquillons per posar els ous; i el llopet de riu, que  viu en el fons dels ullals soterrat a la turba.


Els Ullals també acullen un important nombre d’espècies de peixos autòctons com l’anguila, el jovell, el burret o les llisses. Tot i això, algunes espècies introduïdes han colonitzat aquest ambient provocant alteracions en l’equilibri de l’ecosistema com ara  el silur, la perca americana, la rasbora, la gambúsia i el cranc de riu americà.



Si el Delta de l’Ebre és conegut internacionalment pel nombre i diversitat d’ocells que s’hi troben, els Ullals no són una excepció i la seva vegetació perimetral acull importants ajocadors (dormidors) d’esplugabous, martinets i corbs marins. També és freqüent la presència de rapinyaires, com ara l’aligot comú, el xoriguer comú i l’esparver vulgar, juntament amb altres habitants i visitants comuns com la polla d’aigua, el blauet, la puput, el rossinyol bord i la cadernera.


I amb molta sort i paciència també podrem veure amfibis i rèptils com la serp d’aigua, la tortuga d’estany o la tortuga d’aigua, i d’altres animals com el cargolí dels ullals, el tritó palmat, la papallona tigre..., mentre les libèl·lules volen inquietes al nostre voltant buscant les branques dels joncs on poder reposar.


I quina millor manera d’acabar aquest petit recorregut pels Ullals de Baltasar que recordar una petita descripció d’aquest indret feta per l’historiador tortosí Francesc Martorell l’any 1627:

En estos prats hi ha grans ulls d’aigua tan fondos, que a penes es troba el seu fons, los quals broten l’aigua fresca a l’estiu, i enmig d’elles neixen unes flors fermoses, que es diuen nimfes, que tenen les flors blanques i enmig una estrella de color d’or.”


De llibres sobre el Parc Natural del Delta de l'Ebre n'hi ha publicats un bon grapat i es faria difícil enumerar-los tots. Jo us recomano el "Quadern de camp del Delta de l'Ebre" amb les descripcions de les zones i el catàleg de la flora i fauna del Parc Natural, i "Flora i fauna del Parc Natural del Delta de l'Ebre" de Toni Llobet, una guia il·lustrada de natura on trobareu uns excel·lents dibuixos de tot el que es pot veure en aquest espai natural. 

dilluns, 19 d’agost del 2013

MATINADES AL DELTA

Crec que anar a veure com surt el sol és una de les experiències més gratificants de les que tots podem gaudir. Arribar a un mirador amb la primera claror del dia i veure com a poc a poc van canviant els colors que t’envolten no deixa de tenir la seva màgia.


Un d’aquests llocs privilegiats és el Delta de l’Ebre. La gran plana deltaica afavoreix aquestes panoràmiques i ja sigui des d’un mirador natural, aprofitant les elevacions de la serra del Montsià, com des dels que es troben ubicats als indrets més estratègics de basses i llacunes, fan que l’espectacle d’aquesta hora estigui assegurat.


Així que no us faci mandra matinar i gaudiu d’aquesta llum i d’aquest paisatge únicament acompanyats pel cant dels ocells i del vol inquiet dels espiadimonis.

.- Des del port de la Ràpita, cap a la badia dels Alfacs i el Trabucador.


.- Des del mirador de l’Alfacada, cap als Calaixos i l’Illa de Buda.



.- Des del mirador de la Guardiola, cap a l’Encanyissada i la badia dels Alfacs.



.- Des del mirador de Patrau, cap a la bassa de l’Encanyissada.



.- Des del mirador de la bassa de les Olles, cap a la badia del Fangar.


.- Des del mirador Zigurat, cap al Garxal i la desembocadura de l’Ebre.