diumenge, 29 de desembre del 2013

LES TINES DE LA VALL DEL FLEQUER

Quan parlem de Priorat, Penedès, Montsant, Terra Alta, Conca de Barberà, Empordà, Tarragona..., segurament tothom ho associa a la majoria de les denominacions d’origen i regions vinícoles del nostre país. Durant molt de temps vaig està organitzant itineraris per aquests indrets on el vi té una llarga tradició cultural i històrica i que va lligada a la construcció dels grans cellers modernistes. Mentre caminàvem entre vinyes apreníem les varietats de ceps, visitàvem els edificis emblemàtics i, com no, ens aturàvem cada cert temps a fer el tast dels vins que s’elaboraven.


D’entre totes aquestes excursions, però, n’hi ha una que em va cridar molt l’atenció ja que comptava amb uns elements arquitectònics que la feien diferent i singular: les tines de la vall del Flequer, dins la denominació d’origen del Pla de Bages on, les tines enmig de les vinyes, apareixen com a elements constructius que constitueixen un gran patrimoni etnogràfic on la pedra seca substitueix el maó vist dels cellers modernistes. Un itinerari senyalitzat porta per totes aquestes construccions bastides al costat mateix del torrent del Flequer. Actualment la vinya ha desaparegut del tot i el bosc ocupa cada racó dels bancals margenats on abans els ceps eren els amos i senyors.


Al torrent del Flequer i les valls del Montcau, aquestes tines estaven situades enmig de les vinyes, molt a prop dels mateixos llocs on el pagès desenvolupava i conreava els ceps, possiblement per facilitar el difícil transport del raïm per vessants i turons escarpats. De fet era més fàcil portar el raïm acabat de collir des de les feixes properes fins a aquestes singulars tines per transformar-lo en vi per després transvasar-lo i transportar-lo fins al lloc d’origen, que transportar el raïm fins a les tines dels masos. 


Però no era tant sols per facilitar el transport sinó que, a més, els petits pagesos acostumaven a tenir dues, tres i quatre vinyes a rabassa però no en un mateix mas, sinó en masos diferents i s’havien de traslladar d’un lloc a l’altre per efectuar els treballs de la vinya. El problema sorgia quan arribava la verema ja que s’havia de transportar des de la vinya fins la tina de la casa del poble amb un temps mínim si no es volia barrejar verema acabada de collir amb verema que era en ple procés de fermentació. En aquest entorn es van haver de buscar noves solucions i sorgiren les tines al costat dels masos i les tines enmig de les vinyes. Aquesta és l’explicació de l’aparició d’aquestes singulars construccions, gairebé situades a les fondalades per facilitar el transport del raïm i generalment prop d’algun curs d’aigua; ja que les tines s’havien de netejar curosament abans d’iniciar el procés de trepitjar el raïm perquè la fermentació fos correcta.”


Hi ha dos models de tines al mig de la vinya: les tines solitàries, fetes per un rabassaire al seu tros, i els conjunts de tres, quatre o més tines, construïdes collectivament perquè els contractes de rabassa s'havien signat al mateix temps i sortia més barat, però cada pagès explotava la seva tina individualment. Les tines solen ser de forma cilíndrica, tot i que també n'hi han de cúbiques, i són construccions fetes de pedra, morter de calç i impermeabilitzades a l’interior amb rajoles envernissades d’un color vermellós, amb una capacitat mitjana d'unes 87 cargues de vi (10.500 litres). 


La tècnica utilitzada és la pedra seca i la volta és de filades de pedres planes que es van tancant progressivament. Acostumen a tenir dues entrades: a la part superior, era per on s’entrava la verema i s’abocava sobre brescats de fusta per trepitjar-la; i a la part inferior hi havia la boixa, una mena d’aixeta que servia per extreure al vi. La tina es corona amb una estructura idèntica a la de les barraques de pedra seca que tant abunden al Bages, coronades amb una falsa cúpula que les protegeix de la pluja, i la boixa es protegeix amb una altra barraca que es pot tancar i que també es pot fer servir d’aixopluc.”


.- Les Tines del Bleda

És un conjunt format per dues tines de planta circular cada una d'elles construïda amb la seva respectiva barraca. La part inferior de les tines és feta amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica. A la part superior els murs són fets amb pedra sense material d'unió, i s'hi localitzen les entrades a les tines. Sobre els murs s'estén el voladís, fet amb pedres més planes. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades i a sobre s'hi estén una capa de sorra i pedruscall.


Observant el conjunt de cara a les portes d'entrada a les tines d'esquerra a dreta observem que la primera té una finestreta i sota la cúpula s'hi pot observar un tronc encastat en el qual es lligaven les cordes emprades per agafar-se durant el trepig del raïm. La segona tina presenta una llinda i també té una finestreta. Hi ha presència de restes de frontissa per a la porta d'entrada i, igual que a la primera tina, hi ha un troc encastat sota la cúpula. Les dues barraques són construïdes amb pedra seca i coberta de falsa cúpula. 


.- Les Tines del Tosques

A la riba esquerra del torrent del Flequer es configura aquest conjunt format per quatre tines cada una construïda amb la seva respectiva barraca. La part inferior de les tines és construïda amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. 


A la part superior els murs són fets amb pedra sense material d'unió i s'hi localitzen les entrades a les tines. Sobre els murs s'estén el voladís, fet amb pedres més planes. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades, i a sobre s'hi estén una capa de sorra i pedruscall. Cada una de les quatre tines té la boixa de sortida del dipòsit en cadascuna de les respectives barraques. Les quatre barraques són construïdes amb pedra seca i coberta de falsa cúpula. 


.- Les Tines de l’Escudelleta

És un conjunt format per onze tines de planta circular i un total de set barraques. La part inferior de les tines és feta amb pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. A la part superior els murs són fets amb pedra sense material d'unió i s'hi localitzen les entrades. Sobre els murs s'estén el voladís, construït amb pedres més planes. La coberta és feta amb el mètode d'aproximació de filades, i a sobre s'hi estén una capa de sorra i pedruscall. 


Aquestes construccions tenen set barraques. Al primer grup de quatre tines n'hi localitzem tres. Són de de planta rectangular, la coberta és feta amb volta i per als paraments es va utilitzar pedra amorterada excepte en el sud-est, que està configurat per la pròpia pedra del terreny. Al segon grup de sis tines hi trobem tres barraques més, alguna d’elles de planta trapezoïdal i al seu interior s'hi localitzen les boixes. Finalment la setena barraca correspon a la tina que queda separada del conjunt, de planta irregular, i aprofita com en altres casos el propi terreny per fer de parament.


.- Les Tines del Ricardo

Són just al llit del torrent del Flequer. Aquest és un conjunt format per sis tines de planta circular i dues barraques. La part inferior de les tines és construïda amb pedra i morter de calç i l'interior és recobert amb rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. A la part superior els murs són fets amb pedra sense material d'unió i és on es localitzen les entrades. 


Sobre els murs s'estén el voladís, construït amb pedres més planes. I finalment hi ha la coberta, feta amb el mètode d'aproximació de filades, sobre la qual s'estén una capa de sorra i pedruscall. 


Fins aquí aquest petit recorregut pels antics camins de verema de la vall del Flequer. De conjunts de tines per aquest bocí de territori encara n’hi ha molts més i si us vénen ganes d’anar-los a descobrir us recomano l’excel•lent llibre Tines a les Valls del Montcau,  elaborat pel Consorci de les Valls del Montcau i editat per Farell Edicions on trobareu la descripció i localització de totes aquestes edificacions de quan les vinyes estaven plantades en indrets gens accessibles, a les faldes de les muntanyes i sobre les terrasses amb marges de pedra seca.


3 comentaris:

  1. M'agradaria fer constar que el llibre que esmentes és una còpia del que va fer en Miquel Ballbè i Boada, editat pel Centre d'Estudis del Bages a l'any 1993 (el títol és: Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages). En tot cas podem considrera que el llibre editat pel Consorci va ser una nova edició afegint-hi tines que en Miquel Ballbè no havia trobat.

    No hi ha cap mena de dubte que les tines que es poden veure a les valls del Montcau són uns conjunts impressionants i és notable la seva concentració, però no són unes construccions úniques. Hi ha tines enmig de les vinyes a diverses comarques: Noguera, Priorat, Vallès, Berguedà i en altres punts del Bages.

    A més de l'tinerari que esmentes que inclou les construccions més impressionants, et recomano que visitis les tines de les Balmes Roges, la del Companyó i la de "Juan Arnau e Ijo". Aquesta darrera amb el aquest nom gravat a la porta i a la llinda, amb una barraca impressionant i un camí empedrat per arribar-hi.

    Salutacions,

    Joan M. Vives

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan pel teu interessant apunt. La recomanació ja queda anotada a l'agenda i amb la colla ja hem previst tornar a veure més tines per aquestes terres. Només dir-te que vam quedar impressionats per aquest patrimoni i vam gaudir moltíssim d'aquest recorregut. No seran úniques, però ens van deixar bocabadats per la seva monumentalitat.

      Salutacions.

      Jordi

      Elimina
  2. Molt bona la entrada. Soc de Manresa i hi havia anat molt a la Vall del Flequer fa anys. Es una vall ferestega i solitaria, bonica i la presencia de les tines la fa encara mes especial...Es curios que fins fa pocs anys nomes alguns bagencs en sabiem de l'existencia i en canvi ara, afortunadament, s'estan començant a coneixer i valorar a tot Catalunya. Tot i que hi he anat molts cops, no recordo la pedra que ensenyes en la fotografia numero quatre. Saps de que es tracta i per a que servia?
    Moltes gracies i felicitats pel blog!

    Ivan.

    ResponElimina