LA MOLA DE GENESSIES

La Mola o Moleta de Genessies forma part del grup de serres que configuren el nucli orogràfic de les muntanyes de Vandellòs, la serra de Llaberia i el Montalt, i les muntanyes de Tivissa, les quals constitueixen una renglera interior de les muntanyes del Camp que contorneja la zona del Baix Priorat. Tot aquest nucli presenta una fisonomia de grans cingles per totes bandes constituint sovint eroles i plans enlairats com la mateixa Moleta i les seves muntanyes veïnes com la mola de Fatxes, la mola de la Viuda o de Remullà, la mola del Grèvol, la mola de Nadell... Precisament aquestes vores escarpades, el ras planell superior i un perímetre si fa no fa arrodonit, fan aquests darrers relleus prou inconfusibles dins el paisatge: llurs contorns ben definits en certa manera les aïllen o destrien netament dintre del conjunt de què puguin formar part.

Començo a caminar des del Mas de Genessies, una de les moltes hisendes que es troben dins el terme municipal de Vandellòs i que forma part, juntament amb els llogarrets de Fatxes, l’Almadrava, Castelló, Remullà, Gavadà i Masdevalentí del poblament disseminat d’aquest territori i que en l’actualitat resten deshabitats.

“El mas de Genessies fou bastit als vessants meridionals de la Moleta de Genessies, a la part central del nucli muntanyós i a 480 metres d’altitud, en un fondal ben proper a la capçalera del Barranc Fondo també anomenat torrent de Gavadà, envoltat de carenes que aconsegueixen els 743 metres d’altitud. Fou una de les antigues cases fortes de la contrada de la qual se’n tenen notícies a partir del segle XIV i en la que encara es poden veure les restes d’un mur de maçoneria escarpat que havia de pertànyer a l’antiga torre de defensa documentada al segle XVI. El contracte per a la construcció de la dita torre se signà el 1584 i la seva construcció s’acabà el 1588 essent el seu cost de 90 lliures barcelonines.”

“A la dècada dels anys 30 del segle passat encara presidia amb orgull una extensa hisenda formada per tota la part visible de la vall fins la línia de les carenes. La masia, amb els seus corrals, la pallissa i d’altres edificacions, tenia més l’aparença d’un caseriu que no pas d’un mas. Propera a ella es troba la seva bassa i la font que raja per entre un marge de pedra seca al costat d’un gran plataner. A les seves terres s’hi conreaven ametllers, vinya i, sobretot, avellaners. Durant el primer quart del segle XX el mas disposava d’un pluviòmetre que ajudava a mesurar la quantitat de pluja de les precipitacions en tot aquest sector. En l’actualitat es troba totalment transformada per les edificacions que s’hi ha anat annexant. Malgrat conservar dempeus la seva bona planta, presenta un aspecte descuidat i fins i tot van desapareixent els rellotges de sol que es troben a la façana d’entrada al mas.”

Unes quantes dades més de la història del mas i dels seus habitants ens l’aporten Màrius Bru i Joaquim Camps a través dels seus treballs de recerca:

“Bon xic perdut en la confluència de tres comarques: Baix Camp, Priorat i Ribera d’Ebre, el mas de Genessies és la seu de la família Jardí. Aquesta posseeix el patrimoni des de l’any 1312, a través de dinou generacions... En fer-se independent la municipalitat de Vandellòs l’any 1812, el mas de Genessies passà a dependre d’ella administrativament. El primer membre conegut del llinatge fou Domènec Jardí, camperol, habitant de la “villa del castell de Teviça” el qual amb la seva muller Elisenda, comprà, l’any 1324, una peça de terra situada a la Coma de Jovara. Els successors del matrimoni anaren engrandint la possessió amb una casa corral a Gavaldà l’any 1353, un censal el 1370, entre altres diverses adquisicions. El 1381, Pere Jardí pogué afegir al seu cognom el toponímic de Genessies, escrit Genexia primer, després Genexies i per últim, l’avui corrent.

L’arxiu privat de la casa, curosament ordenat pel seu cap, el doctor Ramon Jardí Borràs, és excepcionalment complet. En el segle XIX, se succeïren els hereus Francesc i Josep Jardí, avi i pare de l’actual i venerable cap de casa. Ramon Jardí i Borràs. El primer fou capdavanter liberal de la contrada, gran elector d’Estanislau Figueres, aquest diputat pel districte i primer president de la primera República. Anteriorment a la fil·loxera, Genessies era vinyar productor d’un raïm de la qualitat de les veïnes vinyes del Priorat. Valentament els Jardí substituïren els ceps morts per avellaners i així mantingueren, amb altres plantacions forestals, l’economia d’un patrimoni d’unes 500 hectàrees de superfície, en règim de parciari.”

El camí em fa passar per entre les edificacions del mas i pel costat mateix de la bassa i la font, per entre bancals d’avellaners, tenint al davant els cingles de les dues moletes, a l’esquerra la d’en Botí i a la dreta la de Genessies. Aviat creuo la llera del Barranc Fondo i trobo una bifurcació de camins. El de la dreta marxa cap a la Portella de Gardell, per on vull retornar i, per la l’esquerra, el que porta al Coll de Rourar el qual segueixo remuntant la rasa que hi davalla. Hi ha trams del senderó que s’enfilen ardits i que es troben molts malmesos. Guanyo alçada ràpidament i de quan en quan m’aturo per a recuperar l’alè i aprofito per guaitar cap al fondal i veure com els bancals margenats esglaonen els faldars de la muntanya fins a tocar els peus del cingle. Avui són parades ermes on creixen pins i brolles però quin goig devien fer quan la vinya tot ho ocupava.

Acabo la pujada i arribo al Coll del Rourar on aprofito per fer un descans i gaudir de l’extensa panoràmica que s’obre al meu davant on es destaca la vall de Jovara als meus peus i, al proper horitzó, la Serra de la Creu. Per a pujar a la Mola de Genessies he de seguir un corriolet que marxa per la dreta però abans vull fer-ho a la Mola d’en Botí. M’ho han recomanat excursionistes que tenen ben trepitjats aquests verals tot dient-me que la petita marrada paga en escreix l’esforç que faré. Els hi faig cas i cap allà que me n’hi vaig. De primeres el corriol és ben vistent però després és l’instint que t’hi ha de portar seguint els viaranys que han obert les cabres que pasturen per aquests indrets per entre els botjars que creixen per entre les restes de troncs cremats. No té pèrdua i en poc temps ja sóc al cordal de la moleta que puja suau fins al planell del cim. Aquests excursionistes tenien tota la raó del món. La panoràmica és espectacular, des del Montsià fins als límits orientals del Camp passant per les alçades del massís del Port, les serres del Boix i de Cardó, la planúria del Delta, els relleus de la costa presidida pel Cap de Salou, les Muntanyes de Vandellòs..., se’m fa difícil trobar paraules per poder-ho descriure.

M’hi estic una bona estona anant amunt i avall pel planell guaitant cap als quatre costats. I quan el vent ja comença a ser empipador reprenc la marxa baixant de nou cap al coll per començar la pujada a la Mola de Genessies que he tingut al davant i que ja em comença a cridar. El camí que hi porta està molt fressat senyal inequívoc de que el lloc és molt visitat. Tresco ben proper al peus de la cinglera fins a trobar el grauet que permet el pas i que em porta a l’altiplà central de la mola on es troben les restes de marges de les construccions que hom diu que van pertànyer a un poblat ibèric.

“La part superior de la Moleta de Genessies constitueix una erola cenyida de cingles per totes bandes constituint un veritable pa de roca sobresortint de la serra, a la qual només s’hi accedeix pel camí del Coll del Rourar a través d’un petit pas aparionat amb un marge de pedres i d’un altre escarpat pas que permet superar el cingle des del Portell de Genessies. En la seva part superior constitueix un pla d’uns 100 metres d’ample per 500 de llarg, orientat en direcció nord-oest a sud-est. Per aquesta darrera banda el planell forma un repeu que constitueix el veritable cim de la mola i on actualment es troba el vèrtex geodèsic que assenyala el seu punt culminant a 712 metres d’altitud.

A la banda contrària, la més septentrional, hi ha les restes d’un extraordinari nombre de construccions de pedra en sec, on s’aprecien els marges de pedra formant paret i tancant el que semblen uns habitatges. L’aspecte que ofereix és el d’un gran poblat ibèric on s’ha arribat a recollir algun fragment de ceràmica roja deslluïda. Ja a principis dels anys 30 del segle passat hi havia la preocupació per no haver-se fet una excavació metòdica a desgrat de l’interès que despertava el poblet derruït pel seu bon estat de conservació i per la seva situació privilegiada. Si per la posició que ocupa el més que probable poblat ibèric ens podríem aventurar a dir que podria ser un assentament de la tribu dels cossetans, habitants de la zona del Camp de Tarragona, i a cavall de les relacions que haurien de tenir amb els ilercavons, pobladors de l’antic territori de la comarca de Tortosa que s’estenia fins al territori de Tivissa. També és de suposar la importància estratègica de l’indret i els seus voltants ja que s’han trobat vestigis de cultures anteriors a través de les pintures rupestres de la Cova del Racó d’en Perdigó, la Cova de l’Escoda i la balma d’en Roc, pertanyents a l’art llevantí.”

Passejo pel planell fotografiant marges i pedres i quan penso que ja en tinc prou començo a fer el darrer tram de pujada que em porta al cim de la mola que es veu molt proper. Trepitjo terreny aspre i eixut on la calcària escardada a vegades sembla un trencaclosques i per on entre les escletxes creixen les porrasses, els garrics, el fenàs i les farigoles. Per què serà que m’agraden tant aquestes roques? Arribo al cim sense trobar la resposta. 

“Part superior de la Moleta de Genessies (712 m. d’altitud). Des d’aquesta part culminant s’albira un panorama colpidor. És una de les millors vistes de què es pot fruir per aquestes serralades; un panorama de muntanyes abruptes amb pics i cingles alterosos que sobresurten uns darrera els altres. Extensions extraordinàries de serres per tots costats. Al Sud, a primer terme, hi ha la pedrissa del Mas del Sedó i, darrera, la tossa de l’Alzina, la mar i, encara, el poble de Perelló difuminat. Al Sud-oest, el tossal de Montagut, la serra de Cardó allagassada, amb el pic de la Creu de Santos fàcilment destriable; darrera Cardó, els Ports de Beseit. A l’Oest, les serres de la Creu i de Missamaroi. Al Nord-oest, la punta de la Tossa de Tivissa, la pedrissa del Blaiet i la punta del Corb; darrera seu, llunyanes, les muntanyes de la Terra Alta. Al Nord, el pic de Jovara o de l’Oró i la punta del Corb o dels Caimes. Al Nord-nord-est, el Montalt i la Mola. Al Nord-est, les serralades de Llaveria i el Montredon. A l’Est, la mola de la Viuda o de Remullar i el llogarret d’aquest nom; darrera seu, les muntanyes de Pratdip i la planura del Camp de Tarragona, amb el cap de Salou dins la mar. A l’Est-sud-est, la mola de Nadell, la Serrada de Castelló, els Taixos i la collada de Navaies o de la Basseta. En el sot immediat, presidint amples conreus, es veu el mas de Genessies que, des d’ací, apar un petit llogarret. S’ha de descendir de la moleta pel mateix indret on s’ha pujat. En ésser novament al camí de sota cingle es va planejant vers migdia amb gran vista damunt el Pla del Borgar i la serra de Cardó abans d’arribar al Coll del Rourar.” 

J. Iglésies i J. Santasusagna. “Del Camp de Tarragona a l’Ebre”. 1931.

“Cim i piló geodèsic a 711 metres d’alçada. Fotos. Gaudirem de la gran panoràmica de 360º. Cap a llevant veiem un grup d’antenes de telefonia. Més enllà, els Dedalts de Vandellòs, el Pallars i el serret dels Avencs. Al fons, la mar, les moles del Taix i la tossa de l’Alzina. Cap a ponent, les muntanyes de Tivissa, entre les quals destaquen la serra de la Creu, la de les Cabreres, Missamaroi, la Tossa, el Lloro i el Corb. Al fons, el barranc de Jovara, amb les dues agulles d’escalada anomenades Miloques de Quintana, que foren adquirides per l’escalador reusenc Josep Barberà Suqué, afincat a Sant Cugat del Vallès, ara ja traspassat. A ell li agradava mostrar l’escriptura notarial d’aquesta propietat. També veiem els Ports amb el Caro, la Punta de l’Aigua, el tossal d’Engrilló i la Xàquera o Creu de Santos al massís de Cardó. Molt llunyà, al SW, veiem el Montsià. Cap al NE, el Montalt, el Montsant i les muntanyes de Llaberia.”

A. Cabré. “Muntanyes de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre”. 2011.



Després de badar i badar, i de destriar les muntanyes que m’indiquen les guies que carrego a la motxilla, sap greu, però he de començar a baixar de la muntanya. Torno al bell mig del planell inferior i busco el pas que es troba al costat contrari de per on he pujat, just allà on comença una petita depressió. Al principi pot semblar que no hi ha camí però amb bona vista i intuïció trobo l’estreta escletxa que baixa esbiaixada per la paret del cingleret que tancat la Moleta per aquest costat. Pel costat oposat una tartera marca el curs d’una rasa mentre que el viarany, ara més semblant al camí que obren les cabres que no pas a un senderó, em fa posar dins el bosc i continuar la baixada. En alguns llocs trobo fites de pedra però no me n’estic de posar-ne algunes més per fer més vistent aquest bocí d’itinerari. En poc temps arribo a llit del Barranc Fondo i el segueixo aigües avall passant per un estret on el camí s’eixampla definitivament fins arribar de nou al Mas de Genessies.

No vull acabar aquesta excursió sense poder treure l’entrellat d’on pot venir l’origen del mot Genessies. Per això us transcriuré unes anotacions que em va passar un amic excursionista i que crec molt interessants sobre un “intent explicatiu del mot Genessies”:

“Al 1381, Pere Jardí de Vandellòs, propietari de la masia de Genessies, esposà el nom de la masia com a segon cognom, en la forma Genxia. Després la masia es va anomenar “dels Genexies” fins arribar a la forma actual. Informació del llibre “Les cases pairals catalanes” (edicions Destino).

En el llibre “Tivissa - Un poble antic de la Catalunya Nova” publicat per la Biblioteca Mestre Cabré de Tivissa, en l’apartat etimologia de les muntanyes, diu: Genessies: àrab. A Mallorca hi ha Canessies, d’aquest origen.

El llibre ”Onomasticon Cataloniae” de Joan Coromines, diu: Canessies, alqueries del terme d’Alaior (Mallorca), plural de Canesia que es llengua aràbiga significa “església”.

Sembla, doncs, que Genessies sigui una variant de Canessies, plural de la paraula àrab kanisia,  església.”

Ramon Ferré. “Pujada a la Mola de Genessies". Març de 1991.

Podeu seguir aquest itinerari a través del mapa Muntanyes de Tivissa. Escala 1:15.000. Editorial Piolet. 2010. Fins al Coll del Rourar només cal anar seguint els senyals del Sender PR-C 92. Després, els corriols de pujada a les Moles d’en Botí i de Genessies, així com el retorn al mas pel Barranc Fondo, hi trobareu fites de pedra.