LÍQUENS A LA SERRA DEL MOLLÓ

Quan sortim a caminar, moltes vegades només ens fixem en el paisatge més evident que se’ns obre davant els ulls i que ens és més conegut: arbres, arbusts, flors, bolets.., i deixem de banda tot allò que podem considerar com a més insignificant i que destriem a banda i banda del camí. Avui, caminant per la serra del Molló, he volgut fer un exercici d’observació més detallada i he anat  fixant la mirada en els líquens, aquelles taques de diversos colors i formes que clapegen les roques i les escorces dels arbres, els quals, degut a una  sèrie de característiques que presenten, els fan ser molt utilitzats com a bioindicadors de la contaminació atmosfèrica. Ja veieu, una jornada més de muntanya i una mica més de coneixements a la motxilla.

.- Xanthoria parietina.

Xanthoria parietina, del grec xanthos (ros) i del llatí parietina (parets derruïdes), és un liquen foliaci de color groc ataronjat viu, segons l'exposició a la llum, i de forma vagament circular amb els marges lobats. La cara inferior, la que es troba adherida al substrat, és blanca, amb ricines esparses i simples, del mateix color. Al centre del tal·lus apareixen, en forma de petit disc o copa oberta de color taronja més intens, els apotecis, els cossos fructífers del fong on es produeixen les ascòspores.

Creix principalment sobre les escorces de molts arbres, sobretot si aquesta és llisa, encara que també, com el seu nom indica, a les parets i teules de llocs una mica nitròfils, freqüentats pel bestiar. Pot fer recobriments extensos sobre els troncs, murs i teulades, als quals pinta de groc taronja llampant. És un liquen característic d'ambients rurals i agrícoles, comú, de creixement relativament ràpid, i un dels que millor resisteix la contaminació atmosfèrica.

Degut a la seva abundància, fàcil reconeixement i resistència a la pol·lució, ha estat un liquen molt emprat com a bioindicador per a metalls pesants. Espècie cosmopolita, és la més abundant del seu gènere a Europa, on es presenta des de les zones boreals fins a les zones mediterrànies.

.- Cladina mediterranea.

Cladina mediterranea és un liquen de tal·lus fruticulós que es ramifica de manera arborescent amb els extrems dicòtoms, de color blanc tenyit de gris, groc o blavís. Viu a les clarianes de les pinedes i les brolles sovint acompanyat de molses. Aquest és el liquen per excel·lència dels pessebres i entre els pessebristes a vegades se l'anomena impròpiament com a molsa blanca, tot i que no és una molsa. Cladina es considera un subgènere que agrupa als anomenats líquens dels rens.

.- Parmelia caperata.

Parmelia caperata és un liquen foliaci de color blanc verdós i de forma més o menys circular que pot arribar a atènyer fins a un pam de diàmetre en els exemplars més grans. Al centre, el tal·lus és rugós o pulverulent per l'existència de soralis, unes agrupacions de paquets d'hifes i cèl·lules d'alga disposats per a la reproducció vegetativa, mentre que al volt és llis i amb marges lobulats.

Viu en alzinars humits, sobretot damunt del tronc principal o a l'enforcadura de les alzines on el seu color clar destaca sobre el negre de l'escorça. També, tot i que no amb tanta freqüència, pot créixer damunt de roques. El seu nom comú català és Cladònia foliàcia

.- Rhizocarpon geographicum.

Rhizocarpon geographicum és una espècie molt particular de liquen crustaci d’un característic color verd clar, lluminós, ben delimitat per un marge negre i amb un reticle interior igualment negre però de línia més fina que la de la vora, molt enganxat al substrat sobre el qual creix que són les roques àcides.

S'anomena liquen geogràfic per la seva forma que s’assembla a un mapa dibuixat sobre la superfície de la roca. Aquest liquen pinta de verd les crestes, les parets i els caos de roca allà on els esquists metamòrfics i les roques granítiques conformen les muntanyes, tot i que també pot prosperar damunt dels còdols d'esquist, quars o granit. Viu en tot tipus d'hàbitats, des de les zones muntanyoses lliures de contaminació a les zones costaneres. És una espècie molt sensible a les condicions ambientals i freqüentment utilitzat con grup bioindicador de la qualitat de l'aire.