AMB NEU CAP AL PUIG D'EN CAMA

Tota la setmana dient que nevaria a cotes baixes… i per fi l’han encertada! Durant la nit la pluja ha fet acte de presència i la primera cosa que he fet al despertar-me ha estat guaitar per la finestra i he vist el Puig ben enfarinat. Així, doncs, triar l’excursió d’avui ha estat ben fàcil perquè veure neu tan a prop de casa no és cosa que passi cada dia i aquestes ocasions no es poden desaprofitar.

Començo a caminar des de la Selva del Camp, just allà on entronquen els camins d’Almoster i el de l’ermita de Sant Pere, i començo a tirar  amunt. Els qui coneixeu aquesta zona potser estareu d’acord amb mi quan dic que pujar per aquest tram de camí sempre l’he trobat monòton i un xic enutjós: camí enquitranat, xalets a banda i banda, cotxes amunt i avall.., però avui, veure la neu com ocupa el camí i que ha quallat damunt les branques dels arbres, el fa molt diferent.

Guanyo alçada a bon pas mentre m’aboco als contraforts del Puig per on sobre pas el barranc de la Bassa. Els masos i casetes que s’estenen per aquest vessant de muntanya es destrien fàcilment mentre els núvols es van enretirant i el sol comença a lluir amb força.

La darrera pujada m’atansa a l’ermita de Sant Pere passant per entre xiprers i pins. Tot i el seu aspecte modern hom diu que l’origen de l’ermita de Sant Pere del Puig es perd entre els temps més remots de la història de la Selva del Camp i s’afirma que fou edificada damunt de ruïnes musulmanes, les quals correspondrien a construccions aixecades sobre enderrocs romans.

“Els edificis de l'ermita en l'actualitat, són molt modestos. Tenen la façana de cara a migdia i són la capella i la casa de l’ermità. La capelleta és de modestes proporcions i la construcció general és d'obra comuna. Solament els angles presenten carreus de pedra picada, com també el portal de l'esglesiola, a la clau de l'arc de la qual hi ha la inscripció de la data de 1861. Al damunt de la portalada s'obre un ull de bou que dóna llum a l'interior; més enlairada corre una cornisa sobre la qual s'aixeca un remat amb un finestral al mig, a manera d'espadanya que conté una campana. Pel costat esquerre s'hi troba la construcció annexa de la casa de l’ermità, sense sortida directa a la plaça, i que consta de dos pisos. Al darrera de tot el conjunt es troben les ruïnes del que fou el primitiu assentament. Pel consum d'aigua de l'ermita existia una cisterna que arreplegava l'aigua de pluja que queia al damunt de les teulades. Construïda amb carreus de llicorella i ben protegida, sortia fresca i deliciosament potable.”

Descarrego la motxilla i em prenc una estona de descans assegut al banc de pedra que voreja la façana principal per contemplar la panoràmica que s’obre davant meu. El Camp es veu difuminat per la calitja que es comença a aixecar però girant la vista cap a les muntanyes la panoràmica canvia completament i les serres del Pou i la Mussara es presenten ben vistents i emblanquinades.

Després de regalar-me la vista reprenc el camí cap al cim del Puig on la terra i les pedres han guanyat la partida al quitrà i al ciment i això és una benedicció per a cames i peus. El camí carener és feixuc, amb una constant pujada i baixada que porta a assolir les alçades dels turons que conformen el serret però que permet observar un ample horitzó.

Ben aviat, després d’una forta pujada, al davant meu ja albiro perfectament el Puig. Encara em falta un bon bocí de camí i unes quantes pujades més però veure’l tot nevat em fa accelerar el pas.

Camí enllà vaig deixant enrera les petites collades on la neu s’acumula i el bosc es presenta excepcionalment fotogènic. Veure avui aquest pins, alzines, garrics i ginestes..., no té preu!

Travesso la darrera collada i el camí planeja fins a trobar el branc que puja en poc temps al cim del Puig d’en Cama el qual es configura com un petita plataforma envoltada de bosc i coronada per un vèrtex geodèsic i una torre de guaita. Trobo un grup d’excursionistes que han pujat des d’Almoster i que han tingut la mateixa idea que jo. Després de xerrar una estona marxen i em quedo completament sol. Deixo sobre la neu tot el que porto al damunt i em dedico a gaudir d’aquest indret abans de fer el camí de retorn.

“La Serra del Puig d'en Cama és un contrafort meridional de la Serra de la Mussara que s'eleva fins els 717 metres sobre el nivell del mar, tot presidint les terres baixes del terme de la Selva del Camp. Té uns deu quilòmetres de llarg, iniciant-se al tossal del Suro o la Coma i seguint amunt com una mitja lluna fins arribar al cim i, des d’aquí, davallant fins al puig del Còbic o de Monterols, ja en terres del terme de Castellvell del Camp. Com a particularitat val a dir que un braç del Puig que davalla cap a la vila de la Selva és conegut com el Serret de Sant Pere i en ell es troba situada l'ermita de Sant Pere del Puig. Tot i presidir les terres de la Selva, els seus contraforts confronten també amb els termes municipals de l'Aleixar, a l'oest; el de Vilaplana i el de l’Albiol, al nord-oest.

El seu cim es converteix en un mirador del Camp; a ponent s'albira el llunyà delta de l’Ebre, la visió de les muntanyes divisòries amb les serres tortosines, les ones de muntanyes que van de Tivissa a Puigcerver amb el Priorat al fons i el poderós Montsant. Vist des de les terres del Camp de Tarragona la seva particular fesomia li dóna una imponent presència com a decorat de fons situat al punt on s’acaba la plana i s’inicia l’elevació muntanyenca, una panoràmica descrita ja pels cronistes romans que el tractaven amb admiració a la literatura de viatges, particularment per la frondositat dels seus conreus, els colors i la llum.”