AMB RAQUETES CAP A L'ESTANY DE FONTVIVA

Aquesta vegada, l’excursió amb raquetes de neu m’ha portat a caminar per l’alta vall del Querol, a l’Alta Cerdanya, des del poble de Portè i Pimorent fins a l’estany de Fontviva resseguint les ribes de l'estany de Passet. Un gruix de neu excel·lent, gairebé sense trepitjar, i amb molt bones panoràmiques sobre les muntanyes del massís del Carlit, cim omnipresent al davant meu durant tot l’itinerari.

A Portè, el poble on comença l’itinerari, la pista que marxa cap a l’estany de Passet està tancada per la neu acumulada i no toca més remei que calçar-se les raquetes de bon començament. Tot i que hi ha trams en què el sol dels darrers dies l’ha anada desfent i deixa veure el color grisós del quitrà, això no m’impedeix de gaudir de les muntanyes que tanquen la vall: el Pic d’Envalira a l’oest i el Carlit a l’est.

Aigües amunt el camí guanya alçada sobre el curs del riu Querol que baixa flanquejat pels contraforts boscosos, obacs i plens de neu de la serra de la Portella de Bac d’Ortella, a la riba esquerra, i els de la serra de Fontviva, a la riba dreta, clapejats de bàlecs i on petits ramats de muflons i isards pasturen tranquil·lament gairebé sense immutar-se quan passo ben a prop seu.

Una mica més endavant arribo finalment a l’estany de Passet. Està tot colgat de neu a excepció del bocí que es troba més proper a la presa que el retè i per on s’escolen les aigües del Querol, l’únic soroll que trenca el silenci de la vall. Des del pla que fa de pàrquing em dirigeixo cap a l’indicador que assenyala la direcció de l’estany de Fontviva destriant un corriol que enllaça amb el sender que porta a l’estany de Lanós. A partir d’aquí la pujada és suau però sense treva i que m’obliga a traspassar petits rierols que davallen de la serra on els trams de neu i roca viva em fan posar i treure les raquetes constantment. És un tram de camí enutjós i agraït alhora, ja que aquestes aturades em permeten copsar el paisatge de la vall.

En arribar a una ampla esplanada les raquetes ja em són imprescindibles i la traça del camí s’adreça vers un petit turó de formes arrodonides que s’alça al final del pla. Vorejant-lo per l’esquerra passo pel costat d’unes restes de paret de pedra seca, faig un parell més de graonades i assoleixo un collet des d’on veig tot el recorregut que he estat fent. Al davant mateix ja veig, enfonsat, l’estany de Fontviva, completament colgat de neu i confonent-se amb el paisatge blanc que l’envolta. Des d’aquesta petita elevació la panoràmica del massís del Carlit és fabulosa i no em puc d’estar d’anar disparant la càmera constantment.

Emprenc la baixada per la petita vall, on destaquen algunes grans roques de granit, fins a la mateixa riba de l’estany. Del petit refugi que hi havia abans que fos destruït per una allau només sobresurt un bocí de la xemeneia de pedra ja que tot està cobert de neu.

Descanso assegut damunt les roques mentre m’imagino com deu ser aquest paisatge a l’estiu, sense neu, ja que de l’estany de Fontviva, de formes arrodonides i encerclat per petits turons, diuen que fa les delícies dels pescadors que a l'estiu s'apropen fins als seus contorns. Després de refer forces desfaig les passes pel mateix camí que m’hi ha dut i és ara quan el sol, que apareix entre els núvols que ho van cobrint tot, il·lumina les alçades del Pic d’Envalira i les muntanyes del Pas de la Casa.

En arribar de nou a l’estany de Passet em decideixo a seguir el camí de retorn al poble passant per la pista forestal que ressegueix l’obaga de la serra de la Portella, on el gruix de neu em sembla més gran. Uns ponts de fusta em permeten creuar diverses vegades el curs del Querol sempre acompanyat per un bosc ufanós d’avetoses i pins.

Després d’algunes pujades i baixades el camí s’obre definitivament al pla i la vall s’eixampla mostrant un bosc de bedolls que, amb les tonalitats grisoses de les seves escorces, clapissa els prats coberts de neu.

Travesso el Querol per darrera vegada i entro al poble de Portè just a temps ja que la neu comença a caure de nou en aquest vall de l’Alta Cerdanya. Només un apunt final: si sou dels que com jo no aneu a fer raquetes habitualment, aquesta és una petita excursió que segurament us deixarà ben satisfets i amb ganes de tornar-hi.