A Porrera arribo aviat. Al carrer no hi ningú, el termòmetre marca els 5 sota zero i el sol encara no escalfa la vall del Cortiella. Això em fa espavilar i de seguida carrego la motxilla per començar a caminar en direcció al Coll Major.
Surto del poble pel camí de l’Horta, encaixat entre murs de pedra, que em fa travessar a gual el riu Cortiella i seguir el camí ral de Porrera a Falset per on transita una de les etapes el sender GR 174 “Sender del Priorat”. El camí de ferradura conserva encara alguns trams d’empedrat malgrat que el pas del temps, la pluja i el pas de les motos no ajuden gaire a la seva conservació. Vaig guanyant alçada fent giragonses per entre vells costers on s’han anat plantat noves vinyes fins arribar al Collet de la Sentiu. L’esforç de la pujada m’ha fet entrar en calor i m’aturo en arribar a la lleu collada on, girant la vista enrera, veig com Porrera i els turons que l’envolten reben els primers raigs del sol.
Continuo endavant, ara per carretera, però aviat el camí decanta cap al curs del barranc de les Sentius, que albiro a sota meu i on destaca, entre les vinyes, el mas del Porrerà. El barranc neix a la partida de les Sentius, davall dels Rosegalls o Arrossegalls, vora la Roca Roja. Abans de tributar les seves aigües al riu Cortiella, rep els cabals de la rasa o barranc de l’Ardèvol, així com de dues rases més a l’altura dels masos anomenats d’en Germinal o d’en Simó.
Baixo per l’ample camí fins travessar la seva llera i començo a pujar en direcció al Coll Major allunyant-me del mas del Porrerà. De primer, la pujada és força suau, però arriba un moment en què es torna ardida i guanyo alçada ràpidament. Faig els darrers revolts esbufegant de debò i ja sóc al Coll Major.
Guaito cap a la vall de Cortiella i la panoràmica és excepcional. Porrera la presideix envoltada de turons mentre que per una banda es retallen els cingles Montsant i, per l’altra, la serra del Molló tanca l’horitzó.
No m’hi estic gaire estona perquè el fred és intens. Si continués endavant arribaria a Falset, però em decideixo a seguir el camí que planeja, per la dreta, i que és el Camí dels Masos, fins arribar a un revolt on toca el sol i m’aturo a descansar i gaudir de la seva escalfor i de la panoràmica que tinc al meu davant. Trescant per aquestes alçades, a poc més de 500 metres d’altitud i agradables de caminar, Montsant és omnipresent i per damunt del coll d’Albarca també apareixen els relleus de la serra de la Gritella.
Aviat arribo al Coll dels Masos on trobo una bifurcació amb un indicador de camins que assenyala el camí de retorn a Porrera pel camí dels Masos d’en Cubells, un vell camí de ferradura amb amples revolts delimitats per marges de pedra seca. Tot i que la vegetació que creix a la vora el comença a envair, la seva traça és molt clara per damunt d’aquest terreny de llicorell.
Baixo dreturerament per entre costers, alguns erms i altres conreats de vinya, fins arribar a les envistes del curs del riu Cortiella on enllaço amb un camí ample que primer pren el nom de camí de Sant Miquel per transformar-se, després, amb el de camí dels Quins i que enllaça amb el camí ral de Porrera a Falset el qual segueixo per arribar de nou al poble.
Però l’excursió no la vull acabar tant d'hora i decideixo passejar-me pels carrers de Porrera i seguir la Ruta dels Rellotges de Sol, gairebé tots del segle XIX. Amb l’ajut d’un tríptic editat per l’ajuntament, on hi ha la descripció dels rellotges i un mapa de situació, començo aquesta singular gimcana.
El primer rellotge que localitzo és el de Cal Ros, situat a la façana d'una casa entre el Pont Nou i el Pont Vell, però que aprecio molt millor mirant-lo des de la barana sobre el riu a la Plaça de Catalunya. Té una posició vertical declinant amb una orientació sud-est. Les línies horàries, que van des de les 6 del matí a les 5 de la tarda, són escrites amb numeració romana. Té un escut al centre amb les quatre barres. Va ser pintat sobre l'arrebossat i a la part inferior porta la data, amb números romans, de l’any 1887.
Aviat arribo a la Plaça de la Guineu on, al davant meu, apareix el rellotge homònim que va ser restaurat l’any 1970.
És un rellotge de sol vertical declinant. L’autor, a més, va deixar constància de l’orientació a la paret. Construït durant la segona meitat del segle XIX, el quadrant està pintat al fresc. Les línies horàries, en xifres aràbigues, van de la 1 del migdia fins a les 8 del vespre. Els senyals anteriors a la 1 del migdia no hi figuren , ja que el sol no toca a la façana fins passat el migdia. Per poder ser paral·lel a l’eix terrestre, el gnòmon s’ha de col·locar paral·lel a la paret.
Continuo endavant i passant pel carrer Unió arribo a la Cooperativa on es troba el rellotge a la façana principal. La seva posició és vertical declinant, amb una orientació sud-est, i pintura al fresc sobre arrebossat de calç.
Seguint el mapa, ara em desvio per un bocí de barranc per visitar el rellotge del Barranquill. Està situat en una façana d’un pati interior entre les parets de les cases adossades que sobresurten i que en dificulten una bona observació. És vertical declinant i pintat sobre arrebossat de calç amb pintura mixta al fresc al tremp. Torno enrera i m’enfilo per un carrer costerut per veure el rellotge de Ca les Viudes. Després d’anar amunt i avall del carrer el localitzo al capdamunt d’un pany de paret que fa cantonada a força alçada i mig tapat per una heura. És vertical declinant, amb una orientació sud-est i té la particularitat que es troba gravat sobre una placa de pedra. Aquest, he de dir, que m’ha decebut una mica, suposo que per la distància que me'n separa, ja que no el puc apreciar en detall. Però no em desanimo i continuo pel carrer del Mestre Llurba on trobo un altre rellotge que es veu molt millor: el de Ca l’Amorós, de pintura al tremp sobre arrebossat de calç.
El plànol em fa pujar en direcció a la Plaça de l’Església, presidida pel notable edifici de l’església de Sant Joan Evangelista, per continuar pel carrer del Castell fins a la Plaça de l’Encastell ja als afores del poble. Aquí trobo una de les curiositats d’aquesta ruta: el rellotge de l’Encastell..., un rellotge d’ombra! Està en procés de restauració però la llegenda que hi posava deia així: “Que mires mussol, si aquí mai toca el sol”. Sort que no em veu ningú i faig el mussol per mi tot sol!
Baixo del capdamunt del poble pels carrers de l’Hospital i de la Peixateria fins arribar al carrer Obac. Segons el tríptic aquí he de veure el rellotge de Cal Pla, tan amagat que amb prou feines el puc albirar i, una mica més avall, el del carrer Vilanova, situat a l’extrem d’una façana que em fa aixecar el cap fins que el clatell em diu prou.
Porto una mica més de la meitat de l'itinerari i el coll ja em comença a fer mal. Sort que ara en trobo dos de ben seguits: el de Cal Peirí, de l’any 1909, i el de Cal Vallvé; tots dos amb orientació vertical declinant, orientats al sud-est i pintats sobre arrebossat de calç.
La passejada continua el seu camí i em torna a apropar als carrers paral·lels al curs del riu Cortiella on puc veure el rellotge del Serrallo i el de Cal Rabascall, aquest pintat al fresc.
I per fi arribo a la joia de la corona d’aquesta ruta: el rellotge de sol del Portal. És un rellotge vertical declinant orientat al sud-est. En el quadrant apareixen dos anys, 1858 i 1995, aquest darrer fa referència a la restauració. De forma rectangular, és un dels exemplars més grans de Catalunya, fet per Jaume Asens i Simó. Està pintat, amb una tècnica mixta, al fresc i al tremp.
Duu la inscripció “Reloj meridional declinante de 25 grados al Oriente y altura de Polo 41 grados i 6 m” i el lema “Tu que mirándome estàs atiende bien lo que digo, esto tiene gran sentido, a ver si lo entenderás, después te divertiràs, cuando lo hayas entendido, si no entiendes lo que digo a Salamanca te irás // El sol va por la eclíptica del Zodíaco, nunca pasa con un alfabeto basta saber que significa, a que signos se dedica y a qué grado se halla el Sol. Las dicciones latinas son el geroglífico que lo indica”.
D’aquesta manera acabo la ruta dels Rellotges de Sol però no marxo de Porrera sense atansar-me a l’ermita de Sant Antoni on, des de la plaça que presideix, tinc una magnífica panoràmica sobre la vila i la vall del Cortiella. Aturonada a l’esquerra del riu, l'ermita fou edificada l’any 1610 i és d'una sola nau amb un campanaret d'espadanya. En el decurs dels anys d'ençà la seva construcció ha sofert nombroses reformes: fou cremada pels francesos l'any 1809 i reconstruïda el 1813 quan es tallà una nova imatge; el 1837 fou fortificada per mor de les guerres carlines i l'any 1873 va ser cremada una altra vegada però tot seguit se n'emprengué la restauració. Una antiga descripció del poble i de l'ermita la tinc de Pascual Madoz que data de la primera meitat del segle XIX:
... "Villa con ayuntamiento en la provincia y diócesis de Tarragona, partido judicial de Falset, audiencia territorial, corregimiento general de Barcelona. Situada al pie de un monte en forma de anfiteatro, describiendo un triángulo que toca á un riachuelo por uno de sus estremos; le combaten con frecuencia los vientos del E. y O.; su clima es templado y sano, y las enfermedades comunes, son fiebres gástricas. Esta población es una de la siete, que componian el antiguo Priorato de Escala Dei; consta de 350 casas; la consistorial; cárcel; escuela de instrucción primaria para niños, dotada con 3,500 reales; otra de igual clase para niñas con 400 reales; iglesia parroquial (San Juan Evangelista), servida por un cura de término, de provisión real y ordinaria, un coadjutor y un beneficiado de patronato misto. El término confina N. Torroja, Poboleda, Morera y Cornudella; E. Alforja; S. Pradell y Falset, y O. Gratallops; en él se encuentra, muy próxima á la población, la ermita de S. Antonio de Padua, cuyo ermitaño, con sus toques de campana, es útil al vecindario para avisarles las horas de mediodia, anochecer, amanecer y de siesta; tambien hay muchas casas de campo, que habitan sus dueños ó colonos. El terreno es generalmente montuosos y pizarroso, pero todo poblado de viñas y frutales; discurre por él un riachuelo denominado Curtiella, que nace en los montes del mismo nombre y desagua en el Ebro; le cruza un puente de un solo arco de piedra, construido en 1804. Los caminos son locales, de herradura y se hallan en mal estado. El correo se recibe de Alforja por medio de balijero los domingos, martes y viernes; y se despacha los lunes, jueves y sábados. Productos: vino, avellanas, almendras, higos, seda, aceite, toda especie de granos y legumbres; cria ganado lanar, cabrio y de cerda, caza de conejos, perdices y liebres. Industria: 3 molinos de harina, 2 de aceite, 8 fábricas de aguardiente, 3 telares de linezos comunes. Comercio: esportacion de frutos sobrantes é importacion de cáñamo, pesca salada y efectos coloniales. Població: 330 vecinos, 1,321 almas." ... (Pascual Madoz, "Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar").
El recorregut pels voltants de Porrera pertany a un itinerari senyalitzat que porta el nom de "Camins del Vi de Porrera"
La Ruta dels Rellotges de Sol la trobareu a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada