AMB RAQUETES CAP A L'ESTANY DE LES BULLOSES

L’origen de la Bullosa l’hem de buscar en l’antic aiguamoll que s’estenia per la capçalera del riu Tet, entre el Carlit, el Puig Peric i el Roc d’Aude, a més de 2.000 metres d’altitud. Després de la construcció el 1902 d’una gran resclosa, el lloc ha esdevingut un gran llac destinat a regularitzar les aigües de la Tet i a la producció d’electricitat.

Primera hora del matí. Al Pla dels Avellans, la vall de la Tet encara guarda moltes ombres i el sol només il·lumina les roques del Puig Calvet i el bosc de Barres. Amb un un cel ras i clar, i calçat amb les raquetes de neu, començo a caminar seguint un ample camí que, després de travessar per un pont el curs de la Tet, em porta fins als peus d'un remuntador d'una de les pistes d’esquí de Font-Romeu on m'enfilo per un fressat senderó que passa per entre un bonic bosc de pi roig i bedolls.

Amb una curta pujada, aviat enllaço amb l’itinerari del sender GR 10, ben senyalitzat i amb nombrosos indicadors, el qual segueixo en direcció a Les Bouillouses. Tot i que en alguns dels indrets més alts la neu es escassa degut al fort vent que ha bufat durant aquests darrers dies, a l’interior del bosc n’hi ha un bon tou i als llocs més ombrívols s’han format plaques de gel.

El camí, en alguns llocs força ample, té bona traça i està molt trepitjat. Només alguns petits grups d’excursionistes que segueixen aquest itinerari, gairebé tots francesos, trenquen el silenci que m’envolta. Guanyo alçada ràpidament i abans d’arribar a l’estany de la Pradella la silueta del Carlit ja apareix al davant meu alçant-se per entre les capçades dels pins. L’estany està completament glaçat i cobert de neu, el segueixo per la vora i em dirigeixo cap al petit refugi de l’estany de la Pradella.

M'aturo una estona per contemplar el paisatge i disfrutar del sol radiant que m'acompanya abans de seguir endavant i entrar al Pla de Bones Hores. Les raquetes aquí ja no em fan molt de servei, doncs la neu fa de bon trepitjar i en alguns llocs gairebé ha desaparegut del tot. L'ample camí planeja i ara és el Puig Peric qui tanca l’horitzó. Sort en tinc d'aquesta panoràmica perquè el camí, en aquest sector, el trobo una mica tediós. 

Amb poc més de mitja hora travesso aquest pla i arribo a la resclosa de l'estany de les Bulloses. No està glaçat del tot i la silueta dels "Puigperics" (el gran i el petit) s'hi reflexa en les seves aigües blavoses.

Bado una bona estona contemplant aquesta imatge des de la resclosa de l'estany abans de refer forces a l'Auberge du Carlit  i preparar-me per a desfer el camí que m'hi ha portat. Torno a travessar el Pla de Bones Hores i en arribar a l'estany de la Pradella decideixo seguir la traça que han deixat uns excursionistes al matí i que baixa en direcció a l'Estany Negre.

També el trobo glaçat i cobert amb una bona quantitat de neu. Les raquetes són imprescindibles i em permeten travessar-lo pel seu bell mig fins arribar al bosc on inicio una pronunciada baixada que em porta a la riba de la Tet i, de nou, al Pla dels Avellans.