UN ANIVERSARI ESPECIAL: LA TAULA DELS QUATRE BATLLES

Durant aquest darrer mes de novembre, a les Muntanyes de Prades s'ha celebrat un aniversari força especial: els 40 anys de la dignificació i restauració de la Taula dels Quatre Batlles. Bastida en un dels llocs més emblemàtics d’aquesta serra, just en un indret situat a la carena del Bosc de Poblet i ben propera al planell de la Mola dels Quatre Termes, la Taula es troba al bell mig d'uns paratges singulars i de gran bellesa solcats amb la traça de nombrosos camins, senderons i corriols que han estat fecundament trepitjats pels excursionistes des de fa molts anys. Pot ser ara queden lluny aquells darrers dies del mes de novembre de l’any 1970 quan, després de mesos de treball i esforç per part dels excursionistes de l'antiga Delegació de Muntanya del Reus Deportiu, la Taula va poder ser ofrenada als batlles dels quatre termes municipals que conflueixen en aquest indret: Rojals, Mont-ral, Vimbodí i Prades. Els que hi eren en aquella ocasió expliquen que va ser una gran festa de la muntanya on es van aplegar molts i moltes excursionistes que volien participar d’aquell fet. 

Probablement, un dels motius pel qual la Taula dels Quatre Batlles sigui coneguda arreu es deu a que pel seu costat mateix hi transita el sender GR.171 (l’antic GR 7-1), una variant del sender GR 7 que va ser el primer Sender de Gran Recorregut de l’estat espanyol iniciat l'any 1974 a l’ermita de Sant Blai de Tivissa, i on no hi va faltar la presència dels excursionistes de d'aquesta Secció Excursionista a l’hora de pintar les primeres marques de color blanc i vermell que caracteritzen aquests senders.

També, ben proper a ell, transita el sender GR 171-4, variant de l’anterior que s’inicia al Monestir de Poblet, el qual puja decidit pel barranc de la Pena i el Bosc de Poblet fins arribar a la Font del Deport. Després d’assolir la magnífica balconada del Mirador de la Pena el camí prossegueix cap al Coll de la Creu de l’Ardit i el Coll de la Mola des d’on travessa el Bosc del Guerxet i arriba al llogarret dels Cogullons on enllaça amb l’itinerari del Sender GR 171. Durant els darrers 5 quilòmetres del seu recorregut es poden observar nombrosos pals indicadors, prova de la forta empremta que aquesta Secció va deixar en aquests indrets.

Però no només aquests dos camins, segurament els més trepitjats, són els que porten a la vora mateix de la Taula dels Quatre Batlles sinó que pels seus voltants n'hi ha un bon grapat més de senyalitzats, amb la característica comuna que tots ells s’inicien o finalitzen al camí carener que porta de Rojals a Prades. Paga la pena transitar per aquests paratges seguint el senderó que porta al Mas de Mateu i a Farena des del veïnatge del Clot del Llop; el que neix al davant mateix de la Taula i es dirigeix cap als masos de Mateu i d’en Toni pel Coll de Viladecabres; el que des del Collet de la Cova Fumada s’encamina vers el mateix lloc pel peu dels cingles vermellosos de la Mola; els que marxen des del Coll de la Caldereta vers el Mas d’en Toni i Castellfollit i el que des del Collet dels Costers d’en Perroi segueix una de les antigues carrerades del Bosc de Poblet i porta fins a Castellfollit.

I per saber-ne més de la Taula, de la llegenda i de la història que l'envolta, aquí reprodueixo uns articles que va escriure en Francesc Estivill, antic Delegat de la Secció de Muntanya del Reus Deportiu i precursor de la restauració de la Taula dels Quatre Batlles.  

¿LLEGENDA? ¿HISTÒRIA?

Un vellet, nadiu d’una masia de les muntanyes de Prades, ens contà que antigament la mola que avui coneixem amb el nom de “mola d’Estat” o “de les Tres Creus”, era coneguda per “mola dels Quatre Termes”, denominació ben escaient i de la qual en fem servitud novament els excursionistes, puix en un lloc concret de la mola hi coincideixen els termes dels quatre pobles de la rodalia: Prades, Vimbodí, Mont-ral i Rojals. El fet en si no té més importància que el cas esporàdic d’un lloc on convergeixen quatre termes, circumstància que no es dóna amb massa sovintesa.

Ens explicà aquell vellet que, apart del pedró senyalitzant dels quatre termes, al seu redós s’hi havia bastit una rústega taula mitjançant pedres lligades amb calç. Aquesta taula era motiu de reunir-s’hi una vegada a l’any els batlles dels quatre termes i, asseguts cada un en el seu terme, podien discutir entre ells els afers comuns. Sempre que algun assumpte d’importància ho requeria, la reunió es repetia i, si més no, aquesta era motiu per celebrar algun àpat, menjades que podem imaginar fetes amb la senzillesa i sobrietat que acompanyava els actes dels antics moradors de les nostres muntanyes -¿potser una humil arengada?-, o bé més extraordinàries aprofitant l’abundosa fauna que trescava per aquelles contrades i que hem de suposar sabien abatre amb destresa. En aquest cas, els àpats no devien ésser tan senzills, puix conills, perdius, i fins i tot algun porc senglar, devien emplenar la “taula dels Quatre Batlles”. Avui, d’aquella taula que veritablement existia, puix altres moradors de la comarca ens han confirmat la seva passada existència, no en queda res. El pas del temps i la incúria dels homes han fet que s’anés esmicolant. Queda només un amuntegament de pedres sense cap ordre ni concert, com a fita vergonyosa d’un lloc tan remarcable com deuria ésser el dels Quatre Termes. Llegenda o història que fes servitud en alguna ocasió la “taula dels Quatre Batlles”, és de doldre que hagi desaparegut. Per això els que formem la Secció de Muntanya del Reus Deportiu, ens hem proposat de reconstruir aquella taula amb la creença d’interpretar amb el nostre propòsit el sentir de tots els excursionistes, i també el d’aquells que d’una forma o altra estimen la muntanya. Les gestions que hem iniciat prop dels quatre batlles afectats pel nostre projecte, han merescut només que lloances, puix han interpretat bé els mòbils que ens empenyen que només són estimar i dignificar la muntanya. Per això confiem que no sortirà cap entrebanc que impedeixi de portar endavant la construcció i instal·lació de la nova taula que millorarà considerablement la que abans hi havia, puix estarà construïda en un sol bloc de pedra amb els escuts i noms dels quatre pobles gravats en ell. ¿Podrem reunir-nos ben prompte amb els quatre batlles en l’acte de la inauguració de la seva nova taula? Amb aquest desig i esperança, ens esforçarem per aconseguir-ho.

Article publicat a El Correo Catalán - 25 de junio de 1968

1970: LA RESTAURACIÓ DE LA TAULA DELS QUATRE BATLLES A LA CARENA DEL BOSC DE POBLET

Parlant un dia amb el meu sogre, que era fill del mas del Verd (Mont‑ral), va sortir a la conversa la mola d’Estat; no sabia ben bé de què li parlava. Però quan li vaig detallar que estava a tocar del collet de la cova Fumada i que al caire del cingle que guaitava a la vall del Mas d’en Toni hi havia tres creus de ferro –una d’elles en memòria d’uns germans Estivill que, malgrat el cognom no tenien res a veure amb mi– se situà ràpidament i em digué que aquella era la mola anomenada dels “Quatre Termes”. El nom era molt escaient, ja que en un lloc concret del planell hi coincidien el termes de quatre pobles: Mont‑ral, Prades, Vimbodí i Rojals. Vaig deduir –però només és una suposició– que el nom de mola d’Estat devia venir de mitjan segle passat quan, arran de l’exclaustració dels monjos de Poblet, el bosc que era del cenobi passà a ser de l’Estat. El meu sogre em digué que al lloc on coincidien els quatre termes hi havia unes quantes pedrotes, mal lligades amb calç, que eren conegudes com a “Taula dels Quatre Batlles”. La llegenda deia que, de tant en tant, s’hi reunien els batlles de cada terme i que, assegut cada un en terra del seu terme, discutien afers comuns.

La primitiva Taula (1968)

En una de les nostres freqüents excursions per aquells verals, vam localitzar el lloc de l’antiga “taula”, cosa no massa difícil, ja que des d’aquell punt arrenca el camí que porta al coll de Viladecabres a cinc minuts de la Taula. Al coll, el camí es bifurca. La part de l’esquerra, a llevant, porta al mas de Mateu i a Farena; la part oposada, a ponent, porta al mas d’en Toni i al riu Brugent.  En una ocasió se’ns ocorregué dignificar el lloc i, amb la complaença de tots els elements actius de la Secció de Muntanya, vam posar fil a l’agulla. Compràrem una pedra de molí d’oli per encastar‑la al terra per la part cònica; a la part planera, circular, que seria la taula, també molt ben encastada hi vam posar una fita quadrangular, de foneria, amb els escuts heràldics de cada poble cada un encarat vers el terme corresponent. Els escuts en qüestió foren acolorits degudament. No hi mancà tampoc l’escut del nostre Reus Deportiu, també ben acolorit, ni una dedicatòria als quatre pobles els termes dels quals coincidien en aquell punt.

La Taula dels Quatre Batlles (1970)

El 29 de novembre de 1970 es féu l’ofrena de la Taula als quatre batlles. Després de la missa, vam fer un dinar excel·lent, cuinat i menjat al redós de la Taula i amb la presència d’uns convidats especials: uns quants agents forestals degudament equipats amb apagafocs per si de cas... Penseu que ens reunirem per a aquesta celebració i l’àpat posterior un centenar molt llarg d’excursionistes, i el foc era necessari per cuinar truites de riu i llonzes de porc per a tothom. Al dinar no hi mancà un bon vi del Priorat ni cava –que llavors encara era xampany–, i de postres ens menjàrem un pastís de sis pisos coronat amb una reproducció a escala reduïda de la “Taula dels Quatre Batlles”. En resum, una jornada molt satisfactòria i digna de record que omplen  aquell racó de joia i alegria per unes hores.



Els Batlles al voltant de la Taula (1970)


A la llarga, però sortiren alguns entrebancs. Al cap d’uns anys vam comprovar que tant els quatre seients de forma cònica com la taula es trencaven per la seva base. Ho vam començar a apedaçar, però en veure que, amb el temps, els batlles haurien de seure a terra, vam decidir fer una reforma important: substituir els quatre seients individuals per quatre bancs de pedra artificial de color semblant al terra i a les pedres que envolten la Taula.  La reforma quedà magnífica i ara, a més dels quatre batlles, també hi poden seure quatre regidors. Bromes a part, podem dir que la Taula dels Quatre Batlles és com un petit i senzill monument que no desdiu del lloc on està col·locada. Com que per arrencar els seients vells i per transportar material necessitàrem una excavadora, vam decidir aprofitar la maquinota per ampliar la reforma inicial, i construir una petita línia Maginot que barrés el pas dels automòbils al meravellós planell herbat que hi ha a la part més occidental de la mola. Una placa prega que no s’hi entri amb vehicles per no destrossar l’encís de la gespa que cobreix el lloc.

L'actual Taula dels Quatre Batlles (2010)