... “Un brollador li escau sortir d’entre mig d’unes roques que van regalimant l’aigua lentament per damunt d’aquestes i el terreny l’obliga a fer-li fer un salt on l’aigua, mig amagada, s’escola entre roca i roca fins a tornar a sortir un xic més avall del rampant vessant. En aquest inici, l’aigua ha anat deixant part de la seva calç formant l’anomenada pedra tosca, fet que no es dóna amb tal mesura en cap més lloc al llarg del curs del riu. L’aigua, d’entre mig de la pedra, surt conduïda per set brocs que fan uns rajolins molt bonics, representant els set afluents del riu Set.” ...
Després de travessar els termes de la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Cervià de les Garrigues, el despoblat de les Besses, l’Albi, l’Albagés i el Cogul, entra a la comarca del Segrià transitant per les terres dels pobles d’Aspa, Alfés, Sunyer, Montoliu de Lleida i Sudanell, on s’uneix per l’esquerra al seu col·lector, el riu Segre, després de 45 quilòmetres de recorregut.
El tram alt del riu Set: del Vilosell a la Font de la Teula.
El matí és fred però assolellat, i tot sortint del poble del Vilosell la gebrada de la nit es fa present al damunt de les herbes i matolls que creixen a les vores de l’ample camí. No hi transita ningú més amb la motxilla carregada a l’esquena, només alguns pagesos que ben motoritzats van al tros a plegar olives. El camí és monòton, planer i envoltat de camps d’oliveres que només són trencats per alguns bancals d’ametllers. Al seu redós, s’alcen diversos turons emboscats de pi blanc que trenquen la uniformitat del paisatge. De moment, el curs del riu no apareix enlloc i el camí em porta a vorejar l’enlairat comellar del barranc del Picot, una ampla extensió de terra tota ella plantada de ceps fins que la vista es perd.
En arribar a les envistes del turó de la Punta de les Guàrdies em desvio del camí i animo el pas per visitar una gran cabana de volta que conserva l’arcada però que té caiguda la façana principal. Als qui ens agrada aquesta arquitectura no deixem de pensar amb quantes i quantes d’aquestes construccions (digueu-li cabanes, digueu-li barraques, marges, aljubs, arneres, espones...) s’han anat perdent en els darrers temps i que no deixen de ser uns dels testimonis del dur treball dels pagesos de les acaballes del segle XIX i principis del XX. Sort en tenim que molts pobles han volgut conservar aquest art de la pedra seca, d’aquesta arquitectura popular, i que gràcies a aquesta iniciativa avui ens trobem amb formidables i nombrosos inventaris, reculls i catàlegs que el dignifiquen, l’expliquen i el mostren.
Torno al camí principal i en l’arribar a una de les seves bifurcacions ja començo a perdre alçada dreturerament en direcció al riu. Porto més d’una hora de trajecte i penso que ja comença a ser hora de trobar el Set perquè sinó ja em direu a quin cap hi cap que aquesta ruta porti el seu nom!
Amb aquestes cabòries arribo per fi a les envistes del riu on la vegetació de ribera, pollancres principalment, barrejada amb alzines, pins i algun roure de fulla petita, em saluden. Sóc a la part obaga i el gebre pren força. Travesso el curs del riu per un petit pont i remunto la riba esquerra fins arribar al trencall que, en poc temps, em porta a la Font de la Teula. L’indret, al costat d’un cingleret bombat, està adequat com a zona d’esbarjo, amb taules i bancs de pedra i algun atrotinat foc. La font es troba a tocar de la llera del riu i a la qual s’hi accedeix mercès a unes escales de pedra. El rètol que es trobar al pal indicador explica que l’any 1977 aquest paratge natural fou endreçat per l’Associació d’Amics de les Belles Arts de l’Albi i que aquell mateix any també es van reconstruir la font i les escales d’accés.
... “Hi ha un camí molt treballat per una màquina el qual pren algunes direccions: el camí principal que ve de l’Albi creua el riu per un pont petitó però molt graciós. Estem situats a la part esquerra on al recer d’un gran cingle el veïnat de l’esmentat poble hi ha fet una gran esplanada a la qual hi ha posat boniques taules de pedra i seients, al qual l’espessa arbreda hi fa molt de favor ombrejant el lloc. Al peu del ribàs de l’esplanada i ran del riu hi raja una preciosa font, molt ben condicionada i amb adornaments d’antiga pedra. Com és de suposar, el raig està emparat per una teula. Al seu peu li han fet un passadís d’obra al qual li besa l’aigua suau del Set que aquí pot fer d’espill. Unes quinze escales de pedra et retornen cap al replà on hi pots haver fet un dinar de plaer.” ...
Marxo pel camí principal i segueixo pujant fins a una altra bifurcació que em porta a un replà on es troba la Cova del Cintet, també anomenada com la Cova Fosca. De fora, només sembla una escletxa horitzontal que s’ha buidat de terra al peu del cingle de conglomerat formant una allargassada balma, però quan hi accedeixo res no em podia fer imaginar l’amplitud que presenta. Fins hi tot hi trobo, en un dels seus racons, un cossiol de pedra que recull l’aigua que regalima del sostre.
Torno al camí principal i en l’arribar a una de les seves bifurcacions ja començo a perdre alçada dreturerament en direcció al riu. Porto més d’una hora de trajecte i penso que ja comença a ser hora de trobar el Set perquè sinó ja em direu a quin cap hi cap que aquesta ruta porti el seu nom!
Amb aquestes cabòries arribo per fi a les envistes del riu on la vegetació de ribera, pollancres principalment, barrejada amb alzines, pins i algun roure de fulla petita, em saluden. Sóc a la part obaga i el gebre pren força. Travesso el curs del riu per un petit pont i remunto la riba esquerra fins arribar al trencall que, en poc temps, em porta a la Font de la Teula. L’indret, al costat d’un cingleret bombat, està adequat com a zona d’esbarjo, amb taules i bancs de pedra i algun atrotinat foc. La font es troba a tocar de la llera del riu i a la qual s’hi accedeix mercès a unes escales de pedra. El rètol que es trobar al pal indicador explica que l’any 1977 aquest paratge natural fou endreçat per l’Associació d’Amics de les Belles Arts de l’Albi i que aquell mateix any també es van reconstruir la font i les escales d’accés.
... “Hi ha un camí molt treballat per una màquina el qual pren algunes direccions: el camí principal que ve de l’Albi creua el riu per un pont petitó però molt graciós. Estem situats a la part esquerra on al recer d’un gran cingle el veïnat de l’esmentat poble hi ha fet una gran esplanada a la qual hi ha posat boniques taules de pedra i seients, al qual l’espessa arbreda hi fa molt de favor ombrejant el lloc. Al peu del ribàs de l’esplanada i ran del riu hi raja una preciosa font, molt ben condicionada i amb adornaments d’antiga pedra. Com és de suposar, el raig està emparat per una teula. Al seu peu li han fet un passadís d’obra al qual li besa l’aigua suau del Set que aquí pot fer d’espill. Unes quinze escales de pedra et retornen cap al replà on hi pots haver fet un dinar de plaer.” ...
Marxo pel camí principal i segueixo pujant fins a una altra bifurcació que em porta a un replà on es troba la Cova del Cintet, també anomenada com la Cova Fosca. De fora, només sembla una escletxa horitzontal que s’ha buidat de terra al peu del cingle de conglomerat formant una allargassada balma, però quan hi accedeixo res no em podia fer imaginar l’amplitud que presenta. Fins hi tot hi trobo, en un dels seus racons, un cossiol de pedra que recull l’aigua que regalima del sostre.... “Seguim l’obaga en direcció a la cova del Cintet la qual està enclavada dins un racó que forma la riba del riu. Té un gran sostre amb un nivell perfecte amb un llis granit natural del lloc, digne d’admirar. Té un pas estret i dificultós en entrar-hi còmodament. El fet, és que hi ha una gran penya en la seva boca mateix que la deixa tota tapada. Una escletxa fa que no s’ajuntin cova i penya. Seguit hi queda un tros de terraplè al nivell del replà de la cova on el sol s’hi esmuny una petita estona durant el dia i així no és d’estranyar que l’anomenessin “cova fosca”, nom propi de naturalesa. Té unes dimensions d’uns 400 metres quadrats. Segons expliquen, aquest terreny és propietat del senyor Cintet, el qual, en vistes de les qualitat que posseeix el paratge hi dedicà molt de treball i, a l’ensems, va posar al front de la cova una imatge de la Mare de Déu la qual portaria el nom de “Mare de Déu de la Cova”. El conjunt motiva per fer-hi un aplec, almenys una vegada a l’any, de tot el veïnat de l’Albi amb els seus participants d’arreu, entusiastes a la diada.” ...
Surto de l’indret continuant la pujada pel Camí de les Garrigues, per on actualment hi transita la Travessa les Borges Blanques - Montblanc, i que m’ha de portar de retorn al poble del Vilosell. En aquest tram de l’itinerari els pals indicadors han estat substituïts per unes fletxes de color blau/verd però força escadusseres i algunes gairebé esborrades, fet que m’obliga a treure el mapa que porto i consultar-lo més d’una vegada en arribar a les bifurcacions per no errar el camí que he de seguir i estalviar-me alguna que altra marrada. En arribar gairebé al capdamunt del turó, just on es troben les ruïnes d’un maset de parets de pedra i sense sostre, el camí torna a apropar-se al riu fins arribar al seu aiguabarreig amb el barranc del Picot. Aquí abandono definitivament el curs del Set i l’ample camí m’obliga a remuntar suaument, però sense descans, el curs del barranc fins enllaçar de nou amb la Ruta del Set on recupero el paisatge d’oliveres, turons i cabanes de volta que m’acompanyen, de nou, fins al poble del Vilosell.
Per si voleu saber més coses sobre el riu Set aquí teniu la ressenya d’un llibre senzill però força interessant: “Passejant-nos pel Riu Set”. Miquel Martí i Pastó. Disseny, composició i impressió: Gràfiques Moncunill, SL. Valls.
I com a cartografia: Travessa Les Borges Blanques - Montblanc. Escala 1:30.000. Editorial Piolet. 1a edició: agost 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada